2015-12-31

La anio fini con un clima nonusual

NASA, la ajenteria SUA de spasio, ia averti ce la efetos de la fenomeno climal El Niño presente ta pote es tan grave como los de 1998, la plu fortes de istoria rejistrada.

El Niño de acel anio ia disturba multe la sistemes climal de la mundo, e on ia culpa lo per alga avenis de clima estrema.

On ia lia ja la fenomeno presente a alga inondas e un state noncomun temperada en la emisfera norde.

El Niño es la fenomeno en cual acuas calda de la Pasifica sentral estende a este en dirije a America Norde e Sude.

Lo aveni natural a un ves en cada du asta sete anios. Lo culmina normal en la parte tarda de la anio calendarial, an si se efetos pote persiste tra la primavera seguente o dura an tra 12 menses.

NASA dise ce El Niño de esta anio "mostra no sinias de diminui", seguente la imaje satelital la plu resente de la Mar Pasifica.

Lo ave "un similia saisinte" a la fenomeno de desembre 1997, "la suscrive de un Niño grande e potiosa".

On ia relata lo a la inondas la plu grave de 50 anios en Paraguai, Arjentina, Uruguai, e Brasil, cual ia forsa plu ca 150 mil persones a abandona se casas. Plu ca 100 miles de estas es en la capital de Paraguai.

En la SUA, 13 persones ia mori en la stato Missouri como resulta de rios inondada pos cuando la area ia es colpada par siclones e tempestas.

On ia esclui barcos de oto cilometres de la Rio Mississippi, prosima a la site St Louis, como resulta de la "state perilosa" cual ia es ala causada.

El Niño ia es ance sitada como un fator contribuinte a la inondas cual ia colpa partes norde de la Rena Unida, sortinte miles de persones de se casas e lasante miles de otras sin eletrica.

Un boia climal prosima a la Polo Norde ia mesura un temperatur positiva, cuasi sin presedente en esta parte de la anio, cuando la temperatur normal es sirca -25°C.

On ia nota temperatures plu alta ca la promedia saisonal en multe partes de Europa e la SUA. En Frans, la temperatur promedia a 25 desembre ia es la plu alta de istoria rejistrada, estra lo de 1997, cual ia es pico plu calda.

La clima temperada ia obliga cultivores a recolie temprana tal granes como letugas, fresas, e asparago, e on reporta ce cuantias grande de la produidas es perida.

En un vacanseria de sci franses, on ia deveni tan desperante sur la manca de neva ce on ia transporta 100 tones de neva a la loca par elicotor.

En Italia, espertas dise ce la clima noncomun calma e seca ia mali la contamina airal supra la sites Milano e Roma.

Contrastada, en la norde de Mexico on culpa El Niño per temperatures jelante. On ia esperia neva en partes de la Deserto de Sonora a la ves prima de 33 anios. En la stato Sonora on ia culpa la fria per tre moris.

2015-12-30

On acusa un cricetor bangla de tortura se servor

La polisia en Bangladex ia acusa ce la cricetor Shahadat Hossain e se sposa ia tortura se servor pasada de casa, un xica de 11 anios.

Si on judi ce los es culpable, la duple risca periodos longa en prison. Los es aora libre su cautia, e los nega acusas de emplea e ataca un minor.

La paje de acusas cual la polisia ia presenta a la corte en Dhaka dise ce la duple ia tortura fisical la enfante.

La Comite de Criceta de Bangladex ia suspende ja la lansor rapida de bal.

La caso va es oiada a 12 janero.

La xica, Mahfuza Akhter Happy, ia es trovada en un strada de Dhaka en setembre con feris multiple, incluinte un gama rompeda e contusas sirca un oio.

El ia informa la polisia ce el ia labora per la duple tra un anio e ce los ia bate e tortura el.

La acusas es fada su leges desiniada per proteje femes e enfantes de viole familial.

La cricetor e se sposa, Jasmine Jahan Nritto Shahadat, ta pote es prisonida per 7 e 14 anios, e ta pote es ance multada.

Hossain ia presenta se a la polisia en 5 otobre. El ia vade inisial a la polisia a 6 setembre, declarante ce se servor de casa ia asenti sin permete.

2015-12-29

ADN antica revela la orijin eres

Siensistes ia seguensa jenomes umana antica de Er a la ves prima, luminante alga la orijin de la poplas celta.

Un jenom, composada de tre mil milion leteras de ADN, es la instruis per construi e manteni un umana.

La studia mostra ce cultivores eres temprana ia es simil a europeanes sude.

A pos, la motifes jenetical ia cambia multe en la Eda de Bronze, cuando arivores de la periferia este de Europa ia coloni la area atlantica.

Detalias de la studia par jeneticistes de Trinity College en Dublin e arceolojistes de Universia Queen's en Belfast ia es publicida en la jornal PNAS.

Membros de la ecipo ia seguensa la jenomes de un cultivor fema de 5200 anios de la periodo neolitica e tre mases de 4000 anios.

A ante, opinas ia difere sur esce la cambias grande en la Isolas Brites de un cultur xasante a un cultur cultival, e (plu tarda) de la usa de petra a la usa de metal, ia es causada par la adota local de metodos nova par la popla nativa o par moves grande de la popla.

La jenomes antica eres atesta nonambigua un migra coletiva en ambos casos.

La analise de ADN de la fem neolitica de Ballynahatty, prosima a Belfast, revela ce el ia es la plu simil a persones moderna de Espania e Sardinia. Ma se asendentes ia veni ultima a Europa de Asia sude-ueste, do on ia inventa la cultiva.

La mases de la Isola Rathlin, ci ia vive no longa pos la introdui de metalurjia, ia mostra un motif diferente de la fem. Un tri de se asendentes ia veni de fontes antica en la Stepe Pontica, un area aora traversante Rusia e Ucraina.

"Un onda grande de cambia jenomal ia entra a Europa de la Eda de Bronze de supra la Mar Negra," profesor Dan Bradley ia dise. El es la jeneticiste ci ia gida la labora. "Nos sabe aora ce lo ia es portada tra tota la via asta la costas de se isola la plu ueste."

El ia ajunta: "Esta grado de cambia jenetical invita la posible de otra cambias asosiada, cisa an la introdui de un lingua asendente de la linguas celta ueste."

En contrasta de la fem neolitica, la grupo de Rathlin ia mostra un similia jenetical prosima a la ereses, scoteses, e cimricas moderna.

Oji, Er ave la frecuentia la plu alta de mundo de varias jenetical cual representa la persiste de lactase – la capasia de bevi lete cuando on es adulte – e alga maladias jenetical, incluinte emocromatose, cual es la reteni tro grande de fero en la corpo.

Un de la omes de Rathlin ia porta la muta comun eres de emocromatose, mostrante ce lo ia es ja instituida en la Eda Bronze. Interesante, la femes de Ballynahatty ia porta un varia diferente cual ia es ance asosiada con un risca aumentada de la maladia.

Cisa ambos mutas ia estende orijinal car los ia dona un vantaje a se portores, per esemplo un capasia de tolera un dieta conteninte poca fero.

La mesma mas de la Eda de Bronze ia porta un muta cual ia ta permete ce el bevi lete cru en adultia, an cuando la fem de Ballynahatty no ia ave esta varia. Esta coere con datos de otra locas en Europa cual indica un estende relativa tarda de la jenes de tolera de lete.

Bradley ia esplica ce la individuas de Rathlin no ia es identica a poplas moderna, e ia ajunta ce on nesesa labora plu per comprende como la diversia areal ia apare en la grupos celta.

2015-12-28

La presidente irani vole boni la imaje mundal de islam

Hassan Rouhani, la presidente de Iran, ia dise ce muslimes debe labora per boni la opina mundal sur islam, sur cual el crede ce violentia ia manxa lo.

"Nos debe sutrae la imaje negativa de islam en la siberspasio e spasio real de oji," el ia dise a un confere jornaliste en Tehran.

Rouhani, un person de relijio moderada, ia dise ce la prinsipes de Islam oposa la violentia.

En un refere velida a Arabia Saudi e se aliadas a la Mar de Persia, el ia critica ance la nasiones cual ia compra armas de la SUA e ia usa los contra otra muslimes.

Iran es forte oposada a la campania de bombi airal, gidada par Arabia Saudi, cual ataca la rebelores huti xia ci ia saisi partes grande de Iaman en la plu temprana de 2015.

"Cuanto bombas e misiles vos ia compra de la SUA en esta anio?" Rouhani ia demanda. "Si vos ia ta distribui la mone per acel bombas e misiles entre muslimes povre, nun ta vade fame a leto."

Parlante a un confere sur unia muslim ier, la presidente irani ia descrive la vergonia de oserva enfantes muslim ci fa viajas longa e perilosa per xerca refuja en paises nonmuslim.

"Coreti la imaje de islam en la opina publica de la mundo es oji nos debe la plu grande," el ia dise en se parla, cual ia es direta difusada par la televisa nasional.

El ia vosi se ansia ce la reputa de islam deveni danada par violentia en se locas sentral, e ia recomenda forte ce tota nasiones muslim en acel area sesa "la violentia, teror, e masacras".

Ance, el ia condena paises muslim per "es silente an entre tota la mata e versa de sangue" en Suria, Irac, e Iaman – geras en cual Iran fa un rol.

Iran suporta la governa de Bashar al-Assad, la presidente de Suria, furninte soldatos e espertia militar a la batalia contra la rebelores e jihadistes, incluinte la grupo Daex. Iran ave ance lias prosima a Irac, e condena militaristes de Daex ci combate la governas suri e iraci.

2015-12-27

Un ava es reunida con un fem ci no es se neta

Un ativiste arjentina de 92 anios ci ia spende cuasi un dui de se vive en xerca se neta mancante va debe recomensa xerca pos un caso de identia erante.

María Isabel Mariani, conoseda como Chicha, ia anunsia a jovedi ce el ia encontra final se neta. Clara Anahí Mariani Teruggi ia es saisida par la militaria en 1976. Ma un avocato prosedente ci labora sur la caso ia dise ce seniora Mariani ia es presentada a un fem noncoreta.

La anunsia a jovedi ia es bonvenida como un plu vinse per Avas de la Plaza de Mayo, un grupo campaniante cual ia formi per aida reuni familias con se enfantes mancante.

An presidente Mauricio Macri ia selebra la anunsia a se conta de Twitter.

Ma a du dias plu tarda, on ia publici probas de ADN cual mostra ce la fem cual Mariani ia encontra no es se neta.

Seniora Mariani es cuasi sieca, ma intende continua la xerca.

Se neta ia es saisida a 39 anios ante aora, a la eda de mera tre menses. Se jenitores ia es membros de Montoneros, un grupo sinistriste.

La bebe ia es prendeda de se casa en un opera en cual Diana Teruggi, la madre, ia es matada. Daniel, la padre de la bebe e la fio de Mariani, ia evade e asconde se, ma ia es matada pos alga menses.

Nun sujesta ce la fem ci ia encontra Mariani ia atenta engana el.

La organiza Avas de la Plaza de Mayo ia reuni ja 119 enfantes con se familias.

On estima ce sirca 30 mil persones ia es matada en la plu ca sete anios de rena militar en Arjentina.

2015-12-26

La presidente de Turcia aida un om a punto de suiside

La presidente turces, Recep Tayyip Erdoğan, ia susede convinse un om a no salta de un ponte en Istanbul.

La om ia trepa ultra un rel sur la Ponte de Bosporo cual lia Europa e Asia. El ia menasa mata se.

La convoia de autos de la presidente ia es traversante la ponte a acel tempo.

Pitures televisada ia mostra ce la empleadas de Erdoğan ia demanda ce la om sanglotante parla a la presidente. Pos alga momentos, on ia gida el a securia.

La om ia es depresada par causa de problemes de familia, e polisiores ia spende ja du oras en atenta preveni el de salta.

Erdoğan no ia sorti de se auto, e ia parla a la om par telefon.

Un ofisior de la ofisia de la presidente ia informa jornalistes ce la presidente ia promete aida la om.

2015-12-25

Tempestas destruinte colpa la SUA sude

A la min des persones ia es matada e plu desuples ia es ferida par un tempesta destruinte cual ia traversa ier la sude de la SUA.

Ses ia es matada cuando siclones ia pasa tra la norde de la stato Mississippi en la note. Tre otras ia mori en Tennessee, e un en Arkansas.

On ia reporta no min ca 20 siclones de intensias diversa.

La autoriosas en partes de Mississippi fa aora un opera de xerca e salva, vadente de casa a casa. La stato ia es colpada par siclones multiple.

Un xico de sete anios ia es entre la vitimes. El ia es en un auto cual la tempesta ia saisi e lansa. Se relatadas ci ia es ance en la auto es aora tratada en ospital.

Aviones a un airoporto peti en la norde-ueste de la stato ia es puxada a sur se lados, e un cuantia nonsabeda de persones ia es ferida.

Un siclon grande ia ariva a tera en Mississippi e ia viaja tra 160 cilometres a Tennessee.

La menasa de siclones ia diminui en cuando la serie de tempestas ia move a este en jovedi. Ma pluves forte e tempestas de tona ia causa inondas e un caos per viajores en Georgia, Alabama, e Carolinas Norde e Sude.

La sentro nasional per predise tempestas, en Oklahoma, ia averti sur "un situa spesial perilosa" a la ves prima de pos junio 2014, cuando du siclones enorme ia ruina un vila campanial en la stato Nebraska, matante du persones.

La posible de un mal clima direta ante natal no es noncomun en la SUA. En la anio pasada, un siclon ia colpa la sude-este de Mississippi, matante sinco persones. E un tempesta de siclones multiple a la dia de natal en 2012 ia dana casas de Texas asta Alabama.

2015-12-24

Un focon grave en un ospital en Arabia Saudi

Un focon en la note a un ospital en la sude de Arabia Saudi ia mata a la min 25 persones e ia feri plu ca 100 otras.

La arde ia aveni en la departes de pari e cura intensa de la Ospital Jeneral de Jazan.

La focon es aora estinguida, e on ia move la feridas a otra ospitales en la mesma area.

On investiga per descovre la causa de la foco.

Plu ca 20 ecipos de defende sivil ia aida estingui la flamas.

Fotos publicida en la jornal Okaz ia mostra ce salas en la ospital ia deveni profonda negra, con detrito pendente de la sofito.

Jazan es prosima a la frontera con Iaman, cual ia esperia menses de batalias entre rebelores huti e soldatos suportada par Arabia Saudi.

En la parte plu temprana de esta semana, on ia reporta ce un roceto xutada de Iaman a Jazan ia es intersepida par Arabia Saudi. Ma on ave no indica ce esta focon es relatada con acel gera.

2015-12-23

Un ataca teroriste es prevenida prosima a Orléans

La polisia franses ia preveni un ataca teroriste contra polisiores e soldatos en la area de Orléans.

Bernard Cazeneuve, la ministro de internas, ia dise ier ce du omes, con 20 e 24 anios, ia es arestada a 19 desembre e ce on teni los per interoga.

On pensa ce ambos ia es en contata con un franses sur ci on crede ce el es en Suria.

Frans ia esperia se atacas la plu grave de desenios en novembre, cuando 130 persones ia es matada en Paris.

Parlante en la site sude Toulouse, Cazeneuve ia dise ce on ia preveni 10 atacas en Frans asta aora en esta anio.

El ia ajunta ce la investiga sur la conspira alegada la plu resente, a sude-ueste de Paris, va esamina esce la ataca ia es comandada par la om franses en Suria, sur ci on crede ce el es un jihadiste.

Un de la arestadas ia confesa ce los ia intende ataca polisiores, empleadas militar, e cualcun asosiada con la stato franses.

Investigores pensa ce la suspetadas ia colie mone per la conspira e ia es xercante armas.

On reporta ce la polisia ia es ja consensa de la suspetadas, e ce la otra ia es conoseda como un criminor minor.

Cazeneuve ia dise ance ce on ia refusa la entra de 3414 persones a Frans, "par causa de la risca cual los presenta a la securia e la ordina publica", pos la declara de un state de crise pos la atacas en Paris.

2015-12-22

Un focon destrui un stasion-museo en Brasil

Un focon en la site brasilera São Paulo ia destrui partes de un stasion ferovial de la sentenio 19 cual ia conteni un museo popular.

La museo, presentante la istoria de la lingua portuges, ia es forte danada.

La flamas ia destrui la teto de la Stasion de Lus, orijinal construida par briteses en 1901 a media de la buma de cafe per transporta la favas a Santos, un porto atlantica en la stato.

Un pompor ia es matada en esta focon enorme cual ia arde noncontrolada tra multe oras, an su un pluve intensa.

Per securia, on ia clui la ferovia suburban a lado de la construida ardente.

La Stasion de Lus ia es nomida per la visinia en cual lo sta. Con se tore de orolojo e se teto de aser arcida, lo ia pare segue la model de ferovias brites de la mesma periodo.

An tal, alga istoristes dise ce lo ia es inspirada par la stasion de Flinders Street en la site Melbourne en Australia.

2015-12-21

Un lisca de tera en Guangdong

Sentos de laborores salvante xerca survivores pos un lisca de tera cual ia colpa 33 construidas en Shenzhen, un site de Xina sude.

On ia tira sete persones de la detrito con feris minor, ma 91 manca ancora. Sirca 900 ia es sortida de la loca cuando la lisca ia aveni ier.

La autoriosas dise ce un monton jigante e artificial de tera, semento, e otra detritos construal ia perde se stablia e ia colasa.

Shenzhen es un de la sites la plu grande de Xina. Lo es un sentro major de industria, situada en la provinse Guangdong, a la otra lado de la frontera de Hongkong.

La lisca, a un parce industrial, ia covre un area vasta de 380 mil metres cuadrida con asta 10 metres de fango.

Lo ia causa ance un esplode a un tubo de gas natural. Laborores ia limpi sirca 400 metres de tubo danada e repara aora lo.

La monton ia cumula a un escaveria vea de petra cual on ia converti a un dejeteria, de cual se entra e sorti regarda la distrito industrial.

La construidas danada o enterada inclui tre dormerias de laborores, alga fabricerias e ofisias, e un caferia.

59 omes e 32 femes manca, ma on ia deteta sinias de vive a tre locas diversa.

Un filma atestante mostra ondas de tera roja cual engoli e crase construidas con rapidia grande. Un otra mostra la asende de plumones de tera a la aira cuando la monton colasa.

2015-12-20

Un sculta saisida par la nazis reveni a Warszawa

Pos 75 anios, on ia redona a Polsca un busto de marmo de Diana, un diva roman, cual ia es furada par la nazis.

La sculta de la sentenio 18 ia es saisida en 1940, ma on no ia sabe se loca asta cuando lo ia apare en un subasteria en Wien, Osteraic en la parte plu temprana de esta anio.

La colior privata ci ia presenta la busto per subasta ia permete aora ce lo revade permanente a Warszawa. El ia dise ce se avo ia compra lo en en 1946, cuando el ia viaja en la ruinas de la capital polsce pos la fini de la gera.

La governa de Polsca estima ce aprosima 63 mil obras artal manca ancora pos la Gera Mundal Du.

Sete otra pesos ia es redonada en esta anio, seguente Piotr Gliński, la ministro cultural. Ma el ia ajunta ce la discutes es difisil con Sveria per retrae ojetos saisida cuando acel pais ia invade Polsca en la sentenio 17.

La re polsce final, Stanisław August Poniatowski, ia compra la sculta de Diana, fada par Jean-Antoine Houdon, un franses, en la parte tarda de la sentenio 18.

On ia previde ce la subasta va vende lo per cuasi 250 mil euros (270 mil dolares), e se reveni ia es la tema de menses de negosias.

"Lo es merveliosa ce el es denova con nos," Gliński ia dise, descrivente la sculta de la diva como "un obra mestral".

La busto va es casida a la Palasio Łazienki en Warszawa, do la re final la abita.

2015-12-19

Ruanda vota per permete ce Kagame continua como presidente

La resultas inisial de un referendo indica ce ruandas ia vota forte per permete ce presidente Paul Kagame estende se periodo de ofisia.

Sirca 98% de votores ia suporta cambia la constitui per permete ce el aspira denova la posto en 2017 pos la fini de se periodo du.

Kagame, ci ave 58 anios, ta pote resta en potia asta 2034 si la cambias es asetada.

La vota ia aveni an con criticas de un tal cambia par la SUA e otra donores ueste.

La comision votal de Ruanda ia dise ce 21 de la 30 distritos ia publici ja se resultas. Estas representa sirca 70% de la votores. On previde la resultas completa en la plu tarda de oji.

Kagame mesma no ia dise esce el va presenta denova se como aspiror, ma on espeta jeneral ce esta va aveni.

Cuando on ia demanda a la voteria esce el vole continua, el ia responde: "Lo cual aveni es la eleje de la popla. Demanda a la popla perce los vole me."

An tal, la SUA ia dise ce Kagame debe resinia en 2017 per permete la emerji de un jenera nova de gidores.

Grupos de diretos ia acusa la governa de sofoca la oposa political. La Partito Verde Democrata ia alega ce on ia preveni lo de campania contra la cambia.

Kagame es ja presidente de pos 2000, ma ia es ja en potia de pos 1994, cuando se soldatos rebelante ia entra a Kigali, la capital, per fini la jenoside de la pais.

La debate sur estende de periodos presidental ia causa nonstablia en otra paises african, como Burundi e Republica de Congo, ma ia causa no tumulta en Ruanda mesma.

2015-12-18

Relatas entre Israel e Turcia va es restorada

Israel e Turcia ia fa un acorda inisial sur normali se relatas, en dise de un ofisior israeli nonomida.

La lias entre la paises ia cade pos 2010, cuando la marina de Israel ia ataca un flotila turces viajante a Gaza. Des ativistes turces ia es matada.

Par la acorda, Israel va compensa la familias de la matadas, e Turcia va abandona tota acusas contra Israel.

On reporta ce la acorda ia es realida a un consenta entre ofisiores major israeli e turces en Suiz. Ma on ancora no ia oia un confirma ofisial de un lado o la otra.

Seguente la ofisior, la acorda va renovi la intercambia de ambasadores, e on va comensa discutes per crea un tubo de gas natural de Israel a Turcia.

Turcia es aora envolveda en un disputa con Rusia, se furnor major de gas, sur la tira a tera de un jeto xasante rusce par Turcia.

Israel e Turcia ia es aliadas firma asta la ataca matante a la flotila de aida, cual ia atenta rompe la bloci par Israel de Gaza.

2015-12-17

Un colide de barcones en la Streta de Singapor

Autoriosas de Singapor e Indonesia xerca ses persones pos un colide entre un tancador cimical e un barcon de carga en la Streta de Singapor.

La barcon ia afonda pos la colide en la note de mercurdi, a aprosima 11 cilometres de Batam, un isola indonesian. Lo ia porta 560 tones de carburante, ma on no ia reporta un malversa de petrolio.

Per trafica maral, la Streta de Singapor es un de la vias la plu usada de mundo, an si asidentes major es rara.

La tancador Stolt Commitment, rejistrada en la Isolas Caiman, ia xoca con la barcon Thorco Cloud, cual ia ave la bandera de Antigua e Barbuda, a sirca 20:00 de ora local.

La tancador ia es sola pico danada.

La omes mancante parteni a la ecipo de 12 de la barcon de carga. On ia salva la otras, e los es aora tratada en un ospital en Singapor.

Barcos descontaminante es preparada per la caso de un malversa de petrolio.

2015-12-16

Ventas recordo colpa Sydney

En Australia, un siclon ia pasa tra Sydney. Un stasion meteorolojial ia rejistra la venta la plu rapida de istoria en la stato Cimri Sude Nova.

Ventas destruinte de 213 cilometres per ora ia colpa Kurnell, a la promontania sude de Botany Bay a esta matina.

On ia ospitali du persones, de ci un ia sufri feris de testa e un otra ia es en xoca.

Un abitor de Kurnell ia dise ce la tempesta ia sona "como un tren de carga".

La autoriosas dise ce lo es fortunosa ce no persones ia es grave ferida, ma a la min 25 casas ia es sever danada. On ia declara alga como nonabitable.

La servi de crise ia responde a plu ca 500 telefonis per aida, e ia fa 11 salvas de inonda, incluinte alga persones ci ia deveni trapida en se veculos en inondas subita.

Sirca 180 enfantes ia es obligada a sorti de se salas de clase en Kurnell.

Entretempo, otra suburbes incluinte Bondi ia es ance forte colpada. Pitures filmada par telefoneta mostra comprores ci regarda la colasa de un teto a un sentro comersial en Westfield.

Un de la comprores ia es colpada par detrito e ia es tratada a la sena per feris minor.

En la area Sutherland Shire, abitores ia es stonada par trova pesos de graniza tan grande como se palmas.

La airoport de Sydney es ancora abrida, ma la clima ia causa retardas.

2015-12-15

Un apare publica rara par la re de Tai

Re Bhumibol Adulyadej de Tai ia fa un apare publica rara, entre un ansia sur se sania malinte.

En pitures televisada ier publicida par la palasio, on vide ce el indui judores a un ospital do el ia reposa resente en Bangkok.

El ia es tratada per maladias diversa, incluinte un infeta de pulmon.

La sania de la monarca, ci ave 88 anios, es un conserna publica, car on adora vasta el e regarda el como un arbitror en la politica divideda de la pais.

La re es la monarca la plu longa servinte de mundo. A la ves la plu resente, on ia vide el en setembre, en un video relasada par la palasio.

Esta ia es la anio du en segue cuando el no ia pote partisipa en la selebras de se aniversario, a 5 desembre. La dia aveni ia es onorada par un aveni de siclisme en Bangkok en la semana pasada, gidada par se fio, la prinse erital Maha Vajiralongkorn.

Ofisiores de la palasio ia dona no plu detalias de la sania de la re a lundi.

Bhumibol ia reposa en multe ospitales de tempo a tempo en la anios resente, e on ia opera sur el per sutrae se vesica bilal e per trata idrosefalia – un cumula tro grande de licuida en la serebro.

On ia reentra el a la Ospital Siriraj en Bangkok en junio, a tempo corta pos relasa el a la ves presedente.

La popularia de la re veni partal de se rena longa, ma on vide el ance como un colona de stablia en Tai. En anios resente, la pais ia sufri disputas political sever, e es aora controlada par un governa militar gidada.

Leges sever contra viole de reia proibi tota critica de el e la familia reial.

2015-12-14

Fanes de Star Wars espeta la mostra prima

La mostra prima de la filma la plu resente en la francisia Star Wars [Gera de la Stelas], "La velia de la Fortia", va aveni plu tarda oji en Los Angeles.

Lo es la filma sete en la serie, e lo reuni stelas de la episodios orijinal, incluinte Harrison Ford, Mark Hamill, e Carrie Fisher.

On va mostra lo a tre sinemas – la Teatro Xines TCL, la Teatro Dolby (conoseda per la rituo anial de presenta la premios Oscar), e la Teatro El Capitan.

Fanes asembla ja estra la tre sinemas de pos la semana pasada.

On ia clui partes grande de la Bolevar Hollywood, e ia erije tendas cual es plu longa ca blocos de construidas.

La fanes ci campa ala debe spende a la min 24 oras en la filo per es permeteda a compra du biletas. Los ci fili per 24 oras de plu va pote compra un bileta tre.

La Teatro Xines TCL, conoseda como la Teatro Xines de Grauman a ante, ia ospita la mostra prima de la filma prima de Star Wars en 1977.

Invitas enviada a jornalistes ia demanda ce on no revela puntos major de la nara en se resenias.

En otobre, alga pajerias de sinema ia es colasada par la esije per compra biletas.

2015-12-13

La trata climal de Paris

En Paris, on ia ateni un acorda sur cambia de clima.

La presidente SUA, Barack Obama, ia descrive lo como "la posible la plu bon cual nos ave per salva la sola planeta cual nos ave".

Xina, la pais la plu contaminante de mundo, ia loda ance la acorda. Ma alga campaniores ia dise ce lo no va sufisi per proteje la planeta.

La trata de Paris intende restrinje la caldi global a min ca 2°C supra la temperatur preindustrial.

Cuasi 200 paises ia partisipa en negosias tensada en la capital franses tra du semanas, preparante la acorda prima cual obliga tota nasiones a redui se emetes.

La acorda, cual es partal legal obligante e partal de vole libre, va deveni ativa en 2020.

Descrivente la acorda como "aspirante", Obama ia dise: "En junta, nos ia mostra lo cual es posible cuando la mundo sta unida." Ma el ia confesa ce la trata no es "perfeta".

Xie Zhenhua, la negosior xef xines, ia acorda ce la trata no es ideal. Ma el ia ajunta: "Esta no preveni ce nos marxa a ante par pasos istorin."

Plu temprana, Xina ia comenta ce paises rica e developada debe ofre plu suporta finansial a paises developante.

Giza Gaspar Martins, la presidente de la grupo cual representa alga de la paises la plu povre de mundo, ia dise: "Lo es la resulta ia plu bon esperable, no sola per la Paises La Min Developada, ma per tota sitadanes de la mundo."

Ma Nick Dearden, dirijor de Justia Global Aora, un grupo campaniante, ia dise: "Lo es scandalosa ce on dora la acorda proposada como un susede, cuando lo sumina la diretos de la comunias la plu debil de mundo e conteni cuasi no parte obligante per serti un clima secur e abitable per jeneras futur."

Alga partes de la acorda va es legal obligante, per esemplo la presenta de un gol de emetes reduida e la revisa periodal de esta. Ma la goles declarada par nasiones no va es obligante.

La medios en la trata inclui:

— Culmina tan pronto como posible la emetes de gases invernerial.

— Reali un ecuilibra entre fontes e consumas de tal gases en la dui du de esta sentenio.

— Restrinje la alti de temperatur global a "un bon pico su" 2°C, e labora per limita lo a 1,5°C.

— Revisa la progresa a cada anio sinco.

— Dona $100 mil milion de finansia climal per anio a paises developante en o ante 2020, prometente plu finansia futur.

Oservores dise ce la atenta de obliga goles de emete a paises ia es un de la razonas xef perce la negosias a København ia fali en 2009. Alora, nasiones incluinte Xina, Barat, e Sudafrica no ia vole suscrive un restrinje sur cual los ia opina ce lo va impedi se crese e developa economial.

La negosias resente ia susede evita acel rua sin sorti par developa un sistem de "contribuis intendeda e nasional determinada". Estas, en cual nasiones resoma se projetas de redui se emetes pos 2020, formi la funda de la trata de Paris.

2015-12-12

Femes en Arabia Saudi vota a ves prima

Arabia Saudi fa elejes munisipal sin presedente, en cual femes pote vota a la ves prima.

Femes partisipa ance como aspirores, ance a la ves prima, an si la rena tradisional es la sola nasion do on no permete ce femes gida autos.

978 femes ia rejistra se como aspirores, a lado de 5938 omes.

Aspirores fema ia debe parla de pos un mureta en se apares campaniante, o ia es representada par un om.

Sirca 130 mil femes ia rejistra per vota. Esta cuantia es ancora multe min ca la cuantia corespondente per omes, cual es 1,35 milion.

Salma al-Rashed ia es la fem prima ci ia rejistra per vota. "Lo ia dona un senti vera bon," el ia comenta. "Cambia es un parola grande, ma la vota es la sola modo de serti ce nos es vera representada."

Elejes political mesma es un cosa rara en la rena saudi: oji es sola la ves tre de istoria cuando saudis ia vota. On ia fa no elejes en la 40 anios entre 1965 e 2005.

La deside de permete la partisipa de femes ia es fada par la Re Abdullah, aora mor, e on regarda lo como un parte major de se lega.

Anunsiante la reformas, la Re Adbullah ia dise ce femes en Arabia Saudi "ia mostra disposas cual ia espresa opinas e conselas coreta".

Ante se mori en janero, el ia asinia 30 femes a la Consilio Xura major de la pais.

2100 sejas munisipal es ganiable en esta vota oji. On va aproba 1050 plu sejas pos aproba de la re. On previde ce la resultas de la elejes va es anunsiada a la plu tarda de saturdi.

2015-12-11

Asiones de Fosun International es suspendeda

On ia suspende la comersia en la asiones en Hongkong de Fosun International, un de la agregadas la plu grande de investi en Xina.

Esta aveni entre nonsertia sur la loca de se presidente, e un reporta dise ce Guo Guangchang es noncontatable de pos mediadia ier.

Fosun ave interesas estendente tra asecura, imobila, e vende. Lo controla la grupo franses de vacanserias conoseda como Club Med.

Guo Guangchang es un de la persones la plu rica de Xina.

Empleadas de Fosun no pote contata el, e mesajes a redes sosial dise ce on ia vide el con polisiores en Xanghai.

Fosun Internasional es la supracompania de Fosun Group en Xanghai, e ia deveni listada en Hongkong en 2007.

Oji, en un declara a la asioneria de Hongkong, la compania ia dise ce se asiones va es no plu comersiada "de 09:00 a venerdi 11 desembre 2015, asta la publici de un anunsia conteninte informas interna".

Como parte de la declara, la nom de Guo ia es incluida en un lista de la dirijores de Fosun.

En la anio pasada, Guo ia parla sur alga de la difisiles cual la emprende privata ia fronti tra se anios de comersia en Xina. El ia dise ce, cuando tota la bancos de Xina ia es poseseda par la governa, la oteni de prestas longa no ia es fasil.

Fosun International ia anunsia un crese de profita par 24% per la anio fininte en desembre 2014, a 6,86 mil milion iuan ($1,1 mil milion). Se asiones ia cade par cuasi 2% a la reportas ier, ma ja a tarda de posmedia los ia recovre alga, e ia cade par sola 0,45%.

Si Guo ia desapare vera, el no es la dirijor major prima en la campo finansial xines ci ia desapare en semanas resente.

On divina ce esta es un parte de un campania plu vasta contra froda, inisiada par Beijing per limpi alga colonas diversa de la economia de la pais.

2015-12-10

La pajeria de la ministro xef de Japan es atacada

La polisia japanes investiga pos cuando la loca de rede de la ministro xef Shinzo Abe ia deveni nonasedable oji.

Un mesaje postada a Twitter ia sujesta ce la grupo piratal internasional cual nomi se "Anonymous" (Anonim) ia ataca lo. La tuita ia es acompaniada par alga parolas grilida de campanias contra xasa de balenas.

Yoshihide Suga, la secretor xef de la consilio, ia dise ce la pajeria es nonfunsionante ma ia refusa confirma la declara par Anonim.

Un person alegante ce el es asosiada con Anonim ia tuita en la temprana de la matina a Abe, disente: "Xasa de balenas NO ES direto cultural! Tu pajeria es #TangoDown! [= eliminada]". On no ia pote controla la identia de la person.

Japan ia recomensa se xasas en la Antartica en esta mense pos un pausa de un anio, an entre oposa internasional. Lo dise ce lo fa rexercas siensal, e ce la carne de balena cual on vende a consumores es un suproduida de la program.

La come de carne de balena no es comun en Japan, ma alga persones japanes regarda lo como un tradision de cultur.

Oposores dise ce la program es cruel e nonsustable.

2015-12-09

Comentas scandalosa par Donald Trump

En la SUA, la Pentagon ia averti ce la retorica antimuslim de Donald Trump sumina la securia par aida la grupo Daex.

La aspiror major republiciste per la presidentia ia dise ce on debe proibi muslimes de entra a la SUA, seguente un ataca matante en California.

Tra la mundo, persones ia es xocada e ofendeda par la comentas de Trump.

John Kerry, la ministro de esternas de la SUA, ia junta se a la condena a la posmedia de ier, disente ce la comentas "no es construinte" en la batalia contra Daex.

La combatosas de Daex es la blanco de la campania de bombi, gidada par la SUA, en Suria e Irac.

Trump ia anunsia se proposa a mera un pico de dias pos cuando un ataca en California ia crea temes en la SUA sur terorisme interna. Un duple muslim, sur ci on crede ce los ia deveni estremida, ia fusili e mata 14 persones a un sentro de sania en la site San Bernardino.

On reporta ce un de la du atacores, Tashfeen Malik, ia promete se fida a Daex a la dia de la trajedia.

Ma en responde a la comentas de Trump, la Pentagon ia dise ce un frontera cluida per muslimes ta impedi la laboras SUA per oposa ideolojias estrema.

Sin usa la nom de Trump, un portavose de la Pentagon ia dise: "Cualce cosa cual forti la situa de Daex e pone la Statos Unida contra la fida muslim es serta no sola contra nos valuas ma contra nos securia nasional."

Esta ia es un eco de un tuita de Hillary Clinton cual ia dise ce la proposa par Trump es "no sola contra nos valuas – lo entra direta a la jua de la teroristes."

La coleria ia segue rapida pos cuando Trump ia dise en un declara a la sera de lundi ce muslimes ave un "odia" a America e debe es proibida "asta cuando la representores de nos pais pote comprende lo cual aveni".

La bilionor de imobila e stela de tv de realia ia dise plu tarda ce la regula no ta aplica a persones ci abita ja en la SUA. Ier, el ia defende plu la idea, egalinte lo a politicas realida par Franklin Roosevelt en la Gera Du Mundal contra persones japanes, deutx, e italian en la SUA.

Ma xefes muslim, la Nasiones Unida, e xefes de otra paises ia critica la proposa como perilosa e dividente. La Casa Blanca ia dise ce on debe elimina Trump de la concurso presidental.

Atentante esplica se comentas, Trump ia dise ce partes de London es "tan estremida ce la polisia teme perde se vives".

La maior de London, Boris Johnson, ia dise ce esta es "riable", e ia ajunta: "La sola razona perce me no ta vade a alga partes de New York es la risca real de encontra Donald Trump."

Xefes de la partito republiciste ia reata forte per condena Trump. Paul Ryan, la presidente de la Salon basa, ia dise: "Lo cual ia es ier proposada no es lo cual esta partito representa. E plu importante, lo no es lo cual esta pais representa."

2015-12-08

Un alarma roja de contamina en Beijing

Scolas en Beijing ia clui e la construi esterna ia sesa cuando on ia reali la "alarma roja" prima de contamina en la capital xines.

La esta averti de nivel la plu alta ia es avisada en la tarda de lundi e va continua asta mediadia a jovedi.

On ia restrinje la usa de autos e ia comanda alga fabricerias a sesa se operas, e ia consela la clui de scolas cual no ave un bon sistem de filtri aira.

Esta aveni en cuando Xina, la contaminor la plu sever de mundo, partisipa en discutes sur emetes de carbono en Paris.

Xina ia adota un sistem de cuatro niveles de averti a pico plu ca du anios ante aora, ma esta es la ves prima de un alarma roja. An tal, la niveles presente de contamina es serta no la plu alta cual la site ia esperia.

Industrias e sistemes de caldi cual usa carbon, como ance emetes de veculos e polvo de construerias, contribui a la nebla fumosa cual ia deveni malida par umidia e un manca de venta.

On previde ce un fronte fria va ariva a jovedi, lejerinte la problem.

La usa de autos es permeteda sola a dias alternante, con ce la dia depende de la dijito final de la numero de la auto. Ofisiores ia promete plu transporta publica per compensa.

La site es bordada a sude e este par areas industrial cual crea contamina e a norde e ueste par montes cual trapi lo.

Xina depende ancora de carbon per plu ca 60% de se potia, an pos investis major en fontes renovable de enerjia. On demanda sempre plu esce la pais ia promove se crese economial a custa tro alta per se ambiente

2015-12-07

Un defeta per la sosialistes en Venezuela

En Venezuela, la alia oposante ia gania un majoria de sejas en la Asembla Nasional, fininte cuasi du desenios de domina par la sosialistes de presidente Nicolás Maduro.

A sinco oras pos la fini de vota, la Consilio Elejal Nasional ia anunsia ce la aliadas ia gania 99 sejas. Maduro ia aseta se defeta, reconosente "esta resultas oposante". La defeta es la plu grande per la promove sinistriste cual Hugo Chávez ia fundi en 1999.

La sosialistes ia gania 46 sejas, e 22 es ancora no declarada.

La resultas ia ariva multe plu tarda ca prevideda, ma focos artal ia es vidable supra la capital, Caracas, no longa a pos.

Entre la temas de campania ia es mancas sever de comedas major como lete, ris, cafe, zucar, farina de mais, e olio comable.

Maduro ia culpa "un gera economial" cual la oposores ia fa contra se governa.

La alia oposante, composada de partitos sentriste e conserviste, previde gania a la min 112 sejas pos 16 anios de controla sosialiste.

Como diseda par persones major en la alia, los intende alora aseta leges per permete la libri de prisonidas political e per reversa, per esemplo, la asinia de postos major legal par la governa presedente.

La aliada va es ance plu forte si lo desira fa un referendo sur la futur de Maduro. Esta ta pote aveni sola cuando se presidentia ateni se punto media en april de la anio veninte.

An tal, su la sistem presidental de la pais, la Partito Sosialiste Unida de Venezuela (PSUV) va es ancora potiosa, car lo controla multe munisipas.

On ia regarda jeneral esta vota como ja un referendo sur Maduro – ci ia es direta elejeda par Chavez – e la politicas sosialiste de la partito.

La oposores ia acusa la PSUV de malmaneja la economia e de peri la ricia de petrolio en la pais.

Maduro dise ce se partito defende la interesas de venezuelanes comun e vole completi la "Revolui Bolivaral" de Chavez.

La alia oposante ia acusa ance la governa de autoritarisme cresente. Plu temprana en esta anio, la xef oposante Leopoldo López ia es condenada a des tre anios en prison per provoca violentia – un acusa a cual oposores atribui un motiva political.

Venezuela ia invita oservores votal de la Uni de Nasiones de America Sude, ma ia refusa los de la Organiza de Statos American e la Uni European.

2015-12-06

La governor de Adan es matada en Iaman

La governor de la site Adan en la sude de Iaman ia es matada en un esplode grande.

Un convoia portante Jaafar Mohammed Saad ia es colpada en la area Tawahi de esta site de porto.

Rebelores huti, con base en Iaman norde, ia saisi ja multe de la pais, incluinte la capital Sana'a.

Plu temprana en esta anio, Adan ia es recaturada par soldatos de governa, suportada par un alia de gida saudi.

Alga de los ci ia acompania Saad ia mori ance en la ataca.

Esta violentia nova aveni corta pos cuando la ambasador iamani de la Nasiones Unida ia consenta con presidente Abd Rabbuh Mansur Hadi en Adan ier. Los ia labora per atenta fini oto menses de gera interna.

La Nasiones Unida espera organiza discutes entre la du lados, plu temprana en esta mense.

A saturdi, atacores ia mata con fusil un judor importante antiterorisme e se du fios e un ofisior militar de securia, en atacas diversa.

Hadi ia declara Adan como la capital tempora de Iaman pos cuando fortes aliada ia saisi lo de rebelores huti, irani suportada, en julio.

2015-12-05

On investiga un mata coletiva en California

En la SUA, avocatos representante la familia de du atacores ci ia mata 14 persones e ia feri 21 otras en California a mercurdi ia dise ce la relatadas es "en xoca completa" sur la fusilis.

Los ia clari ce la familia ia ave no idea ce Syed Rizwan Farook e se sposa, Tashfeen Malik, es capas de un tal ataca.

La avocatos ia averti contra concluis rapida pos un comenta plu temprana par la FBI ce on investiga la ataca como "un ata de terorisme".

Malik, de 27 anios, e se sposo Farook, de 28 anios, ia mori fusilida par la polisia pos la matas en San Bernardino, un site de California sude, a este de Los Angeles.

La avocatos ia dise ce no indica esiste ce la duple ia ave opinas estremiste o ia es membros de un grupo combatosa.

La sore de Farook, Saira Khan, ia comenta: "Me pote nunca imajina ce me frate o me sore par sposi ta fa un tal cosa, spesial car los ia es felis sposida. Los ia ave un fia bela de de ses menses."

On reporta ce Farook ia es un individua isolida con poca amis, e la familia de Malik ia descrive el como un fem "curante, de vose cuieta".

Seguente la avocatos, Malik ia es multe tradisional. El no ia gida un auto, no ia interata con membros mas de familia, e ia porta un burca.

La familia ia sabe ce Farook posese du fusiles de mano, e ia dise ce colaborores ia burla resente se barba.

En responde a la ataca, The New York Times ia publici un article de opina par se editor sur la debate de fusiles, a la paje fronte de se numero de oji. Esta es la ves prima, pos 1920, a cual un article de opina ia apare a la paje prima de acel jornal.

La article ia dise: "Lo es un scandal moral e un desonora nasional ce siviles pote legal compra armas desiniada per mata persones con rapidia e nonperosia savaje. La xefes elejeda de America ofre preas per vitimes de fusil, e alora, calosa e sin teme de efeto, rejeta la restrinjes la plu fundal sur armas de mata coletiva."

James Comey, la dirijor de la FBI (Departe Federal de Investiga) ia dise ier ce la investiga fa se pasos temprana e ce on ave ancora "multe indicas cual no es lojical".

El ia ajunta ce on ave indicas ce la duple ia deveni estremida e ce los ia es "posible inspirada" par grupos stranjer teroriste. An tal, el ia dise ce no atesta sujesta ce los ia es un parte de un rede.

Plu temprana, un portavose per la FBI ia dise ce on esplora ance reportas ce Malik ia promete se fida a la organiza Daex. On reporta ce, su un otra nom, el ia posta un mesaje a Facebook per suporta Abu Bakr al-Baghdadi, la xef de Daex. On ia sutrae la posta.

Pos la ataca a mercurdi a un departe de servis sosial, on ia trova aparatos de bomba, armas, e miles de cartuxes en la casa de la du atacores.

2015-12-04

Danmarc rejeta la regulas de la UE

Dansces ia rejeta la adota de regulas de la Uni European sur la enforsa de leges internasional, en un referendo cual ia ta pote prosimi plu la pais con la bloco.

La governa sentral destriste de Danmarc ia vole abandona alga de la desides de nonpartisipa dansce en leges interna de la UE. Ma pos la conta de tota votas, plu ca 53% ia dise no a la proposa.

La vota ia aveni a no multe semanas pos la atacas en Paris, e en cuando Europa luta per maneja cuantias recordo de migrores.

"Lo es clar un 'no'," la ministro xef Lars Løkke Rasmussen ia dise, ajuntante ce el ave "un respeta plen" per la deside de la votores.

La governa, suportada par la partito oposante, ia campania per "si", disente ce lo va aida autoriosas dansce en la tempo seguente la fusilis e bombas umana en Paris a 13 novembre.

Alga de acel atacores ia es sitadanes franses ci ia abita en Beljia. On crede ce a la min un fusilor, Salah Abdeslam, ia fuji a traversa de la frontera franses a pos.

La resulta de la vota es ce Danmarc va debe negosia un acorda spesial per resta en Europol, la departe de polisia de la UE cual fronti crimin organizada e terorisme.

La Partito Dansce de Popla (DF), cual oposa migras a la pais e suporta la governa de Rasmussen en parlamento, ia recomenda ce votores dise "no" per evita sede plu autonomia a Bruxelles.

An si un vota de "si" no ia ta afeta la deside dansce de nonpartisipa en reseta migrores, la DF ia razona ce lo ta gida cisa final a la comanda direta de politica de migra par la UE.

La resulta de la referendo va es regardada con interesa en Britan, do la governa atenta negosia se relatas con la UE ante ofre un vota sur esce la pais va resta en la bloco.

2015-12-03

On critica la ministro xef de Canada sur se enfantores

On acusa Justin Trudeau, la ministro xef de Canada, de ipocritia pos revela ce el usa mone publica per paia a enfantores per atende se enfantes.

En se campania political, el ia critica la disposa de la partito conserviste a suportas finansial per eleva enfantes. El ia razona ce familias rica no nesesa es aidada par paiores de imposta.

Du enfantores ia es empleada como "aidores spesial" a la casa de la ministro xef, seguente la regulas en la Ata de Abitadas Ofisial.

La postos ia es aprobada par la consilio en la semana pasada, ma on va paia a la enfantores per se labora de 4 novembre – la dia cuando Trudeau e se consilio ia es induida.

Lisa Raitt, un membro de la partito, ia descrive la usa de enfantores como "ipocrita" e ia dise ce la postos debe es finansiada par la salario de Trudeau.

Trudeau ia oposa la foca par la conservistes a tal suportas finansial. Campaniante, el ia dise: "En esta eda, la taxe prima de Senior Harper [la ministro xef presedente] es dona $2000 a familias rica como lo de el e lo de me. Nos no nesesa esta. E Canada no pote tolera la spende."

La enfantores va reseta entre $15 e $20 per ora per turnos de dia, e entre $11 e $13 per seras.

Un portavose per Trudeau ia dise: "Como per tota familias de ministros xef, un cuantia peti de empleadas furni aida. Considerante la natur de la encargas de la ministro xef e se familia joven, la Trudeaus emplea du servores de casa ci, en ajunta a fa otra taxes sirca la casa, funsiona como atendores suordinada a la tre enfantes."

La sesion 7.1 de la Ata de Abitadas Ofisial dise ce "un manejor de casa e otra tal empleadas" pote es usada per maneja la casa de la ministro xef si on opina ce esta es nesesada.

Trudeau ave ance la direto de reseta sirca $3400 como parte de la suporta universal de Canada per eleva enfantes, ma el ia dise ce esta mone va es donada a un asosia carital.

2015-12-02

On va republici "Mein Kampf" con notas erudita

La declara political par Adolf Hitler, Mein Kampf ("La me batalia"), va es republicida en la mense veninte – a la ves prima de pos la fini de la Gera Mundal Du, con notas critical par eruditas.

La Instituida de Istoria Contempora en München dise ce lo va primi asta 4000 copias con sirca 3500 notas.

Andreas Wirsching, la dirijor de la instituida, dise ce la testo, con comentas esperta, va "frati la mito" cual ensirca la libro.

Ma la primi es criticada par grupos iudi, ci razona ce on debe nunca republici obras nazi.

Mein Kampf ia es orijinal primida en 1925, a oto anios ante cuando Hitler ia ariva en potia como canselor.

Pos la defeta de Deutxland Nazi en 1945, la fortes Aliada ia dona la direto de autor de la libro a la stato Bayern. La autoriosas local ia refusa permete un reprimi de la libro, per preveni la tisa de odia.

Su leges deutx, la direto de autor dura tra 70 anios, e donce editores va pote asede libre la testo orijinal de pos janero.

An tal, ofisiores deutx ia dise ce los va restrinje la asede publica a la testo, entre temes ce lo pote provocas sentis neonazi.

2015-12-01

Barcones japanes parti per xasa balenas

Barcones japanes de xasa balenas ia parti per recomensa se atas en la Antartica pos un anio de asteni, ma los es internasional oposada.

Japan dise ce se program de xasa es per rexerca siensal – un de la esetas en cual la regulas internasional permete xasa balenas.

Ma en 2014, la Corte Internasional de Justia ia dise ce la xasa japanes en la Antartica no es siensal e debe sesa. Ativistes dise ce la program es noncompatiosa e nonsustable.

Japan insiste ce lo atenta demostra ce la popla de balenas es sufisinte grande per justi recomensa la xasa per intendes comersial, e dise ce lo nesesa mata la mamales per fa bon se rexercas.

En la saison 2014–2015, la pais ia dise ce lo va respeta la deside par la Corte, e lo ia catura no balenas en la Antartica, an si lo ia fa un xasa min grande en la Mar Pasifica.

A lundi, la Departe de Pexerias de Japan ia dise ce lo ia considera la judi par la Corte e intende catura sola 333 balenoteras antartica en esta anio – aprosima un tri de la cuantia tipal presedente.

Alga nasiones, incluinte Australia, cual ia inisia la prosede legal contra Japan, ia junta se a ativistes ambiental en vosi se angusa a la recomensa de la xasas.

Un barcon de 8000 tones – la Nisshin Maru – e tre barcones plu peti de arpon ia parti de Shimonoseki en Japan sude-ueste.

Tomoaki Nakao, la maior de Shimonoseki, ia suporta zelosa la recomensa. "No cosa es tan felis como esta dia," el ia dise a un rituo per la ecipo de la flotila ante cuando los ia parti.

La xasa mesma va aveni de la tarda de desembre asta marto de la anio veninte, seguente la Departe de Pexerias. On ia anunsia la deside de recomensa a mera un pico de dias ante la parti oji.

La industria es regulada par la Comision Internasional de Xasa Balenas. Lo ia acorda ce un suspende de xasa va comensa de la saisonn 1985–1986. Japan ia acorda acel, ma ia continua xasa balenas a pos, su la esenta de rexerca siensal.

Alga otra nasiones cual xasa balenas, per esemplo Noria, continua xasa pos rejistra formal se oposa a la suspende. On permete la xasa par poplas orijinal su un eseta per "susta nativa".

2015-11-30

La pape visita un mascita en Bangui

Pape Fransisco visita un mascita en la capital de la Republica de Africa Sentral (RAS), en lo cual on regarda como la parte la plu difisil de se turi de Africa.

El encontra muslimes ci ia xerca refuja en Bangui pos cuasi tre anios de violentia entre cristianes e muslimes. La plu de muslimes ia parti de la capital, ma 15 mil resta en un area nomida PK5 cual es ensircada par un militia cristian enarmada.

La pape va conclui se visita a Africa con un misa final en Bangui.

A soldi, el ia recomenda ce la partitos bataliante en la RAS pone se armas a lado. Selebrante la misa en Bangui, el ia dise ce los debe enarma se "con justia, ama, pardona, e pas vera" en loca.

Plu temprana, la pape ia dise ce el espera ce la vota en la mense veninte en la RAS va abri "un capitol nova" per la pais.

La Republica de Africa Sentral ia deveni ruinada par violentia entre rebelores muslim e militias cristian.

Esta es la visita prima par la pape a un zona de gera e la punto final en se turi major de tre nasiones african.

Catherine Samba-Panza, la presidente tempora de la RAS, ia demanda la pardona de la pape per la violentia relijial resente en se pais.

Sentos de persones ia espeta entre securia forte ma en ambiente calma, ante la visita par la pape a la mascita Koudoukou en Bangui oji. Pos encontra xefes muslim local, Fransisco va parla a la fola, do on previde ce el va continua se tema de reconsilia relijial.

A soldi, folas grande ia sta longo la via de la airoporto per bonveni la pape – e on ia aclama e canta cuando el ia ariva a un campa de refujadas.

En un parla a la palasio presidental, el ia recomenda unia e la evita de "la tenta de la teme de otras, de la nonconoseda, de lo cual no es un parte de nos etnico, nos opinas political, o nos confesa relijiosa".

Ante se visita, la pape ia dise ce el desira forte trae un mesaje de pas e espera a la pais.

Gera ia dana la RAS tra desenios, ma sola a du anios ante aora la combate ia adota un forma relijial. La presidente François Bozizé ia es desponeda en un colpa de stato en marto 2013, e un grupo de rebelores xef muslim de la norde – la "seleka" ("alia") – ia marxa contra Bangui e ia saisi la controla de la pais per un tempo corta.

En Uganda, la pape ia selebra la misa ante sentos de miles de persones, e ia parla a un santeria dedicada a cristianes martirida per se fida en la sentenio 19.

A venerdi, el ia parla a un asembla de jovenes en Nairobi, la capital de Cenia, forte recomendante ce los uni per oposa la efetos destruinte de tribalisme.

Se rebela ia promove un senti entre la persones norde ce los es escluida a nonrepresentada par la governa sentral. Los ia ataca eglesas e comunias cristian, provocante la crea de la militias antiviolentia e gidante a un spiral malinte de violentia venjante cual continua.

Vilas e viletas es divideda, con sentos de miles de persones deslocada a campas separada en modo relijial.

2015-11-29

Un acorda de clima deveni plu probable en Paris

Entre medios forte de securia, cuasi 150 xefes de mundo asembla oji en Paris per un consenta major de la Nasiones Unida sur la cambia de clima.

La confere, conoseda como COP21, va atenta prepara un acorda permanente per limita la emetes de carbono.

Oservores dise ce la atacas teroriste resente a la capital franses va aumenta la probablia de un acorda nova.

On previde ce sirca 40 mil persones va partisipa en la aveni, cual va continua asta 11 desembre.

La asembla de 147 xefes de stato o governa va es multe plu grande ca lo de 115 ci ia vade a København en 2009, a la ves la plu resente cuando la mundo ia prosimi a fa un acorda permanente sur cambia climal.

An si multe xefes, incluinte la presidentes Obama e Xi Jinping, ia intende sempre partisipa en esta confere, la atacas violente en Paris ia coraji otras a veni per espresa unia con la popla franses.

Diferente ca en København, la organizores franses introdui la xefes a la comensa de la confere, en loca de espeta se ariva a la fini – un tatica cual ia fali dramosa en la capital dansce.

La umor de la aveni es multe positiva, ma on trova ancora diferes notable entre la partitos. Un problem major es la forma de la acorda. Per esemplo, la SUA no va suscrive un acorda legal nonrompable, car on ta ave poca espera de aseta lo en la Senato dominada par republicistes.

En ajunta a la forma, multe problemes esiste ance sur la contenida. On ave un diversia grande de opinas sur la gol ultima de la acorda.

An si, parente, lo va es un caso de preveni ce la temperatur alti par plu ca 2°C supra la nivel preindustrial, la demanda de como on va representa esta en la testo es la tema de multe disputa.

Alga paises rejeta an la idea de 2°C e dise ce la norma debe es 1,5°C. Otras desira proposa la descarboni de la mundo ante la media o fini de esta sentenio. E produores major de petrolio odia la conseta.

2015-11-28

Un madre txilan e usor medical de mariuana no pote vide se bebeta

En Txile, un madre dise ce un ospital restrinje se asede a se bebe resente naseda car el ia dise ce el fumi mariuana.

Sindy Melany Ortiz ia dise ce el fumi la droga per razonas medical, per lejeri la dole en un de se brasos.

El dise ce on no permete ce el dona lete a se fia e pote vide el per sola du oras per dia.

Ofisiores a la ospital en la site sude Talcahuano ia esplica ce los segue se protocol e ce la bebeta es perilida.

"Los ia viole me diretos de madre," Ortiz ia dise. "Me usa esta droga sola per la dole en me brasos. Lo ia es recomendada a me par un profesal de medica, e me es asoluta no un consumor de drogas."

"Los ia comensa demanda esce me fumi o usa cualce droga, e me ia informa los. Cuando me fia ia nase, los ia dise ce el va resta alga con me, ma ce me no pote dona lete al el car me ia consuma mariuana cual es mal per la bebe."

La ospital ia avisa un corte local ce probas ia trova sustantias capas de dana la enfante. La corte ia comanda ce la bebe resta en la ospital Las Higueras ("La figos") asta jovedi, cuando lo va fa un deside.

En julio, la Congresa de Txile ia aproba con marjin grande un projeta legal cual intende descriminali la usa e cultiva personal de mariuana. Si asetada, la lege va permete la posese de asta 10 grames de canaba e la crese de asta ses plantas.

On regarda lo como un modo per para la persegue de usores medical e per permete ce los asede un medisin cual los pote crese en se jardines.

Plu temprana en esta anio, Santiago, la capital de la pais, ia es la loca de la cultiveria medical prima de mariuana en America Latina.

La projeta legal va move a la Salon basa ante pasa a la Senato, en un prosede cual pote ocupa alga anios.

2015-11-27

Lagos perilosa formi sur la glasia Khumbu

Lagos cual ia formi prosima a Monte Sagarmata (Qomolangma, Everest) risca menasa abitadas umana plu basa si los supraflue.

Stanges a la surfas de la glasia Khumbu en la Montes Himalaia ia crese e deveni unida per formi areas plu grande de acua. Montaniores nesesa traversa esta glasia, incluinte la cascade jelada e tradosa de Khumbu, per asende esta monte estrema.

La fonde aselerada de glasias en la area causa ansia, con fondo de la alti de temperatures global.

Siensistes dise ce la averti presente es la prima de se spesie per Khumbu, an si otra glasias en la Himalaias ia esperia ance un crese en la cuantia de lagos formida.

Tal lagos glasial pote supraflue e causa inondas, danante construidas e matante persones a su.

Esta ecipo de siensistes es la prima ci ia visita la area pos la trematera ruinante en april.

Los ia studia imajes satelital de la glasia Khumbu tra la 15 anios pasada, e ia jeometre ance la area a tre veses de pos 2009. Los ia descovre ce partes de la area plu basa de la glasia ia diminui car los perde se jelo a su, par causa de la temperatur levada. Esta ia permete la formi e crese de lagos.

La datos de la 15 anios pasada mostra ce la surfas de la glasis ia declina con rapidia de du metres per anio.

Nonsimil a glasias en otra locas, cual es usual fada de jelo lisa, multe en la area Himalaia es covreda con un strato de detrito de arena, calculos, e rocas.

La lago glasial Dig Tsho en la vale de Khumbu ia rompe en 1985, destruinte un compleso de enerjia idraulical e otra construidas de infrastrutur.

Como reportada par la Program de Ambiente de la Nasiones Unida, la paises Nepal, Pacistan, Butan, e Xina ia esperia a la min 35 avenis de rompes subita de lagos glasial en la sentenio pasada.

Arcivos indica ce stanges ia developa e drena sur la glasia Khumbu ance en la pasada, ma siensistes dise ce la temperatur levante e la fonde plu rapida de glasias en anios resente es un causa de ansia.

Esta ansia es sentida par alga membros de la comunia xerpa cual abita en la vale, ma otras dise ce los no teme.

"Nos oia tal reportas alarmante de tempo a tempo," Ang Kami Sherpa ia dise. El es la xef de un ecipo xerpa de "dotores de cascade" ci repara la via tra la cascade jelada de Khumbu per trepores a cada anio. "La stanges va veni e parti, ma si nos manteni la felisia de nos dios sur la montes, nos no ave un razona de teme."

2015-11-26

Un bilionor es arestada en scandal de Petrobras

On ia aresta un de la comersiores la plu rica de Brasil e un senator major como parte de un investiga profonda de froda en Petrobras, un compania multinasional de petrolio.

André Esteves ia es arestada a se casa en Rio de Janeiro. On ia saisi documentos de ala e de la banco cual el dirije en São Paulo.

A la mesma tempo, la gidor senatal de la partito governante, la Partito de Laborores, Delcídio do Amaral ia es arestada.

On acusa ambos omes de impedi la curso de la investiga.

Esteves es la om 13 de la plu ricas de Brasil, con $2,5 mil milion estimada. Amaral es la legor ativa prima ci on ia deteni en la scandal.

Pos se aresta en la temprana de mercurdi, la polisia ia publici un rejistra en cual Amaral pare sujesta ce la xef pasada e prisonida de la divide internasional de Petrobras debe revela no informas sur Amaral e Esteves. En intercambia, la dirijor de Petrobras, Nestor Cerveró, va es aidada a fuji de Brasil a Europa.

Esta banda ia es secreta rejistrada par la fio de Cerveró. El ia dise a jornalistes brasilera ce e el e se padre ia desacorda sur la scema de fuji.

Plu tarda ier, la Senato ia fa un consenta urjente cual ia suporta la deside par la Corte Suprema de aresta Amaral.

Aora, on ia aresta plu ca sento persones en la du anios de la investiga, incluinte politicistes e dirijores major pasada a Petrobras e alga de la companias la plu grande de construi en la pais.

La presidente de Brasil, Dilma Rousseff, ia es un presidente de Petrobras en la pasada, ma on no ia implica direta el en la scandal. An tal, el fronti un presa political sever en relata.

Rui Falcão, la presidente de la Partito de Laborores, ia publici un declara en cual el distanti se de la senator desonorada. El ia descrive se como "confondeda par la fatos" cual ia gida a la aresta.

"Zero de la atas atribuida a la senator es liada con se ativia per la partito. Per esta razona, la Partito de Laborores no senti obligada a ofre cualce unia a el."

2015-11-25

Turcia tira un avion rusce a tera

Rusia dise ce un de se pilotes ia mori e un otra manca pos cuando se jeto ia es tirada a tera par Turcia cuando lo ia vola supra Suria. Un soldato marinal, envolveda en atenta salva los, ia es ance matada.

Seguente la ministreria de defende rusce, on ia xuta a la pilotes en cuando los ia salta con paracade de la avion. La elicotor de la soldato marinal ia es fusilida a pos.

La cade de la avion ia alti la tensa entre Rusia e Turcia.

La xef de OTAN ia dise ce lo suporta se membro Turcia, ma el ia repete recomendas de calmia.

Turcia ia dise ce la jeto ia entra a se spasio airal, ma la presidente rusce Vladimir Putin ia insiste ce la SU-24 ia es volante supra teritorio suri en cuando lo ia es colpada par la misil de aira a aira.

Putin ia descrive la cade de la avion como "un cotel en la dorso".

Rompente se contatas militar con Turcia, la ministreria de defende rusce ia dise ce un cruser con sistem de defende airal va es enviada a la Mediteraneo per destrui "cualce blancos representante un peril posible" per soldatos rusce en Suria.

La militaria ia clari ce la bombadores rusce cual fa atacas airal supra Suria va es aora acompaniada par aviones xasante.

Un portavose per la ministreria rusce ia dise ce un ecipo de salva, usante du elicotores MI-8, ia atenta salva la du pilotes. "En la opera, un de la elicotores ia es fusilida par armas lejera, ia es danada, e ia atera urjente sur teritorio neutral. Un soldato marinal servinte par contrata ia es matada."

El ia ajunta ce la otra membros de la ecipo de salva ia es secur sortida de la area a la base airal rusce Humaymim, prosima a Latakia en Suria.

Rebelores suri ia dise ce los ia usa un misil antitance per esplode la elicotor, corta pos se atera, e ia publici un video de esta ataca.

On ia avisa rusces a no visita Turcia – un destina popular per turistes – con ce Sergei Lavrov, la ministro de esternas, ia descrive la menasa teroriste ala como no min ca en Misre, do un ataca par bomba ia cade un avion rusce de pasajores en la mense pasada.

La presidente turces ia dise ce se soldatos ia segue se regulas de engrana. "Cadun debe respeta la direto de Turcia de proteje se fronteras."

La SUA, la UE, e la NU ia apela per calmia.

Barack Obama, la prsidente SUA, ia telefoni se corespondente turces, Recep Tayyip Erdoğan, per serti el ce la SUA suporta la direto de se pais de defende se domina.

El ia dise ce lo es importante ce on descovre la natur esata de la aveni e ce on ata per "descoraji cualce spesie de aumenta".

Ma el ia dise ance ce la aveni indica "un problem continuante" con la condui rusce en Suria, con la comenta ce si Rusia ta ataca Daex en loca de soldatos "moderada" de la oposa suri, tal avenis ta es nonprobable.

Rusia e Turcia ia trova se a lados oposante en la gera de Suria, con ce Rusia suporta se aliada, la presidente Bashar al-Assad, e Turcia recomenda despone el.

2015-11-24

La Vatican prosede sur publici de secretas

Sinco persones va es prosededa en la Vatican, acusada de esposa e publici documentos secreta cual revela malmanejas en la Seja Santa.

Du jornalistes ci ia sita la documentos en du libros va fronti la judores, como ance du membros de un comision papal e un aidor.

Si on deside ce los es culpable, lo es posible ce los va es prisonida per asta oto anios. Grupos jornaliste ia condena la prosede.

La jornalistes, Emiliano Fittipaldi e Gianluigi Nuzzi, ia presenta alegas de la malusa de reservas carital en se libros Mercatores en la temple e Avaria. Se alegas ia inclui la renovi lusosa de apartes per cardinales e otras.

La tre ci on acusa de esposa la documentos es un prete espaniol, un esperta italian de relatas publica, e la secretor de la prete. La du primas ia partisipa en un comision conselante la Pape sur reforma economial. Pape Fransisco ia crea la comision per proposa maneras de boni la flue de mone a persones povre.

Grupos jornaliste ia recomenda forte ce la Vatican abandona la acusas.

Un portavose per la Comite per Proteje Jornalistes ia comenta: "Jornalistes debe es permeteda de fa se rol como gardor e investiga mal atas alegada, sin teme la resultas."

La jornalistes envolveda ia descrive la prosede como "Kafka-in", disente ce no los no se avocatos ia vide detalias de la acusas.

Fittipaldi ia dise: "Esta es un prosede contra la libria de jornalisme. En no otra parte de la mundo, a la min en la parte de la mundo cual regarda se como democrata, on ave un crimin de publici novas."

La rapidia con cual la Vatican ia move per acusa la sinco ave un contrasta forte con la lentia con cual lo ia prosede multe pretes acusada de maltrata sesal de enfantes.

Si lo dona punis longa a esta jornalistes, la Vatican va ave no compleso per prisoni los e va debe demanda ce Italia (do on proteje la libria de jornalisme) estradi los e prisoni los seguente un acusa cual no es ala un crimin.

2015-11-23

La polisia barati regrete deteni un artiste sur se obra de bove

En la stato barati Rajasthan, la polisia ia demanda es pardonada par artistes pos invade un esibi cual ia inclui un bove de polistiren pendente de un balon de elio.

Polisiores ia ariva a la Confere Alta de Arte de Jaipur a saturdi, pos cexas ce la bove de grandia natural flotante en la aira es ofendente per indus.

Los ia deteni du artistes per un pico de oras, en cuando ativistes indu ia desasembla la instalada.

Ativistes dise ce la invade es un indica de un crese de nontolera relijial en la pais.

Vasundhara Raje, la ministro xef de Rajasthan, ia tuita a soldi ce el es "tristida" par la aveni, e la comisionor polisial de Jaipur ia espresa ance se regrete.

Raje ia dise ce la xef de la ofisia de polisia ia es "sutraeda e me mesma ia parla a la artiste".

La artiste es Siddhartha Kararwal. El ia nomi se pupa flotante "Bove divin" e ia crea lo per lumina la mal situa de boves barati cual foraje e sofoca par causa de sacos plastica.

Ma alga persones ia cexa ce la bove aspeta como si on ia esecuta lo par pende lo, e ce la model insulta la animal cual indus adora como simbol de vive e susta.

La ativistes indu ci ia desasembla la obra ia garlandi e bondise la bove ante cuando la polisia ia saisi lo.

La polisia ia deteni corta du otra artistes, Chintan Upadhyay e Anish Ahluwalia, ci ia protesta contra esta, provocante coleria en redes sosial.

Pratap Sharma, la dirijor de la esibi, ia informa jornalistes ce on no intende reesibi la bove. "Nos no desira causa denova un ofende, donce nos no va instala denova la obra."

2015-11-22

Bruxelles clui en teme de un ataca nova teroriste

La sentro de Bruxelles, la capital de Beljia, ia es cuasi vacua a la sera de ier, pos un avisa de terorisme cual ia clui temprana restorantes e bares, en teme de un plu ataca de spesie de Paris.

Soldatos ia patrulia ia stradas en cuando un xerca intensa ia continua per la fujor Salah Abdeslam, ci on vole aresta en relata con acel atacas.

Amis de el, ci ia parla a el par Skype, ia dise ce el es ascondeda en la area de Bruxelles e atenta viaja a Suria.

La estremistes de Daex ci ia mata 130 persones en Paris ia usa Bruxelles como un base. La autoriosas beljes ia leva Bruxelles a se nivel la plu alta de vijila en la tarda de venerdi.

La ministro xef, Charles Michel, ia dise ce on ia ave "un informa vera esata" ce "alga individuas con armas e esplodentes pote esecuta un ataca… cisa an en plu ca un loca".

Un de la omes ci ia automobili Abdeslam a Beljia ia dise a se avocato ce Abdeslam ia es vestida en "un jaca grande" e ia porta cisa un sintur de bomba.

La avocato, Carine Couquelet, ia dise a la televisa beljes ce esta leva demandas, incluinte la posible ce Abdeslam ia intende esplode se en Paris ma ia reconsidera e ia cambia se deside.

La amis de Abdeslam ia dise ce el es trapida entre la autoriosas european ci xasa el e membros de Daex ci "oserva el" car el no ia detona se sintur de bomba.

On ia avisa ce la abitores de Bruxelles evita folas, on ia clui la metro e sinemas, e on ia demanda ce sentros comersial, caferias e restorantes clui a 18:00. Soldatos ia es enviada a la stradas.

Michel ia comenta ce la governa va rejudi la situa de securia en la site a la posmedia de oji.

2015-11-21

Un aseja teroriste en Mali fini

Un ataca par estremistes islamiste suspetada en la capital de Mali ia fini. La atacores ia prende 170 persones como ostajes en la otel Radisson Blu.

La Consilio de Securia Nasional ia condena la "ataca odiable" en Bamako.

La fusilores ave "no plu ostajes" e es xasada. Plu ca 20 persones ia mori, e on ia declara un state nasional de crise.

Al-Qaida en la Magrib Muslim e se parteninte al-Murabitoun ia dise ce los ia esecuta la ataca.

Parlante pos un conseta urjente de consilio en la tarda de ier, Ibrahim Boubacar Keita, la presidente malian ia anunsia un state de crise de medianote a venerdi per des dias, e ance tre dias de lamenta nasional.

El ia dise ce 21 persones ia es matada en la ataca, incluinte du fusilores.

Reportas plu temprana ia sujesta ce a la min 27 persones ia mori. Un ofisior de la Nasiones Unida, anonim parlante, ia revela ce on ia trova 12 corpos en la sutera e 15 sur la nivel du.

Un de la ostajes matada ia es Geoffrey Dieudonné, un membro de parlamento en la area Ualonia de Beljia. La ajenteria nasional de novas en Xina dise ce tre nasionales xines es entre la mores, e la departe de esternas de la SUA ia indica ce un sitadan SUA ia es matada.

Pitures mostra ce alga de la ostajes sortinte de la otel ia es ferida.

La presidente SUA, Barack Obama, ia dise ce la ataca es ancora un plu recorda ce "la tormenta de terorisme" menasa multe nasiones, e ia comenta ce la barbaria de la ataca "firmi sola nos determina per fronti esta defia".

La otel es poseseda par un compania de la SUA, e es popular entre companias stranjer e ecipos de avion.

Atestores ia dise ce asta 13 fusilores ia entra a la otel, xutante e criante "Dio es la plu alta" en arabi.

Ante cuando soldatos spesial ia invade la construida, un fonte ia indica ce la teroristes libri alga ostajes si los es capas de resita partes de la Curan.

La presidentia de Mali ia grasia la soldatos de securia e paises amin per se suporta en responde a la atacas. Soldatos SUA nonlaborante ia aida en la opera de salva ostajes, e soldatos spesial de Frans ia es ance envolveda.

On ia trova ancora no lia con la atacas en Paris cual ia mata 130 persones a un semana ante aora.

En agosto, fusilores islamiste suspetada ia mata 13 persones, incluinte sinco laborores de la NU, en un aseja con ostajes a un otel en la vila Sévaré en Mali sentral.

Frans, la potia colonial pasada en Mali, ia interveni en la pais en janero 2013, cuando estremistes liada a al-Qaida ia menasa marxa contra Bamako pos saisi controla de la norde de la pais.

La soldatos de la NU en Mali ia emprende la taxe de securia en la pais de soldatos franses e african en julio 2013, pos cuando on ia recatura la vilas xef en la norde de la estremistes.

2015-11-20

Un conjesta de 50 cilometres en Cenia

En Cenia, on ia envia la polisia per lejeri un conjesta de trafica cual estende tra 50 cilometres sur la autovia entre Mombasa e Nairobi.

La via es esensal per la economia de Africa este, car lo lia la porto Mombasa a paises sin costa, como Uganda, Sudan Sude, e Ruanda.

La area la plu sever afetada es sirca Taru, a aprosima 80 cilometres de Mombasa.

On reporta ce la conjesta es causada par reparas cual on fa a la via pos pluves intensa.

Conjestas de trafica es comun en Cenia e es comun causada par se rede de vias mal mantenida, ma on descrive la conjesta presente como la plu sever de alga anios.

Plu ca 1500 camiones ia deveni trapida, seguente Willingtone Kiberenge, la dirijor xef tempora de la Asosia de Transportores Cenian.

Alga motoristes es ja trapida en la campania, a multe cilometres de la boteca la plu prosima, de pos la comensa de la conjesta a la sera de martedi.

"Me no ia come pos la matina de ier, me no ia duxi e no ia cambia an me vestes," ia es la comenta de Nathaniel Chewya, un camionor ci transporta des autos a Kampala, la capital de Uganda.

Sola la trafica en dirije a Nairobi es afetada par la conjesta.

Alga camiones ia atenta diverje de la autovia a sur la tera de subosce a lado, ma los ia deveni fisada en fango.

Un ferovia esiste entre Mombasa e Nairobi, ma lo es vea e nonfidable e spende alga dias en se viaja de 500 cilometres. Los ci pote tolera la custa, e ci no ave cargas pesosa, tende vola entre la sites. Un avion parti a cada ora.

2015-11-19

La polisia franses invade un aparte de teroristes

Espertas franses labora per determina esce la gidor suspetada de la atacas en Paris ia es entre la persones matada en un invade polisial contra un aparte ier.

La polisia ia dise ce Abdelhamid Abaaoud es la blanco cuando ofisiores ia ataca la aparte en la suburbe Saint Denis. No el no Salah Abdeslam, un otra suspetada, ia es entre oto persones arestada, ma on ancora no ia identifia a la min du corpos.

Entretempo, parlamentores franses va vota sur estende la state presente de crise.

La grupo combatosa Daex* (Stato Islamiste), cual controla partes de Suria e Irac, ia dise ce lo ia esecuta la atacas a venerdi pasada, cuando fusilores e bombas umana ia mata 129 persones e ia feri sentos.

Un de la mores a la aparte es un fem sur ci on crede ce el ia detona un sintur esplodente en cuando la polisia ia entra. Un fonte prosima a la investiga ia indica ce lo es posible ce la fem ia es un cusin de Abaaoud.

François Molins, la avocato prosedente en Paris, ia dise ce lo ia pare ce "un ecipo nova de teroristes" ia prepara se per un plu ataca.

Un gidor de un de la unias spesial cual ia partisipa en la ataca a la aparte ia dise ce on ia usa avionetas e robotes con cameras per atenta vide la interna de la aparte, ma tro multe detrito ia es presente. La combatosas ia fusili un can de polisia.

Cuando la polisiores ia entra a la construida, los ia trova un corpo cual ia cade de la nivel tre a la nivel du. Los ia comenta: "La corpo ia es mutilada, probable par causa de granadas, e no ia es reconosable. Otra persones ia es en la poso de la scalera: du omes ascondeda su covreletos e otra cosas acaso trovada. Nos ia aresta los."

La identias de la oto arestadas es ancora no confirmada. Ma los no inclui Salah Abdeslam, la franses de 26 anios ci on ia reconose como un suspetada de la matas a venerdi, e sur ci on crede ce el es ancora libre.

La blanco de la invade polisial, Abaooud, es regardada como un figur multe importante en un selula de Daex cual departes de securia en la SUA ia investiga tra alga menses.

On ia crede ce Abaaoud ia fuji a Suria pos un opera par polisia en Beljia en janero, e el ia vanta en propaganda de Daex ce el es capas de move entre Suria e Europa sin deveni detetada.

Pos la atacas a venerdi contra un conserteria, caferias, e la stadion nasional, presidente François Hollande ia declara un state de crise per 12 dias.

Daex ia dise ce lo ia fa la atacas en responde a la campania airal par Frans contra se locas en Suria, e la grupo ia promete plu matas. En la tempo interveninte, Frans ia aumenta se atacas airal contra blancos de Daex en Suria.

Ambos Frans e Rusia – cual ataca ance combatosas en Suria – prepara proposas a la Consilio de Securia de la Nasiones Unida, per presenta un stratejia internasional per la defeta de Daex.

Hollande ia recomenda forte ce la consilio aproba rapida un deside sur combate la grupo.

* Esta blog prefere segue la disposa franses en nomi la teroristes "Daex", car la nom "Stato Islamiste" pare ofendente a la mil miliones de muslimes pasosa en la mundo. "Daex" es un corti de la nom ofisial arabi de la teroristes, ma lo difere ance par sola un letera de la parola daes, cual sinifia "crasor".

2015-11-18

Tables de picnica viaja nonlegal en Australia

La polisia australian vole identifia un grupo de omes ci on ia filma en cuando los ia viaja sur tables motorida de picnica, sur stradas publica en la site Perth.

Un video ia sperde virusin, mostrante como la nove omes ia rola casual tra un crusa en Scarborough, un suburbe costal, a soldi.

Atestores ia dise ce los ia es divertida par la spetaculo, ma la polisia ia averti ce lo ia envolve periles real.

Los ia esplica ce la omes pote fronti acusas diversa, incluinte de gida un veculo nonlisensada e nonsecur.

En un posta a Facebook, la polisia de Australia Ueste ia dise: "Nos es consernada per la securia de los ci ia viaja sur la tables sin vestes protejente, spesial cuando sur stradas a lado de otra veculos motorida."

On reporta ce la posesor de la table ia dise ce un ofisior ia parla ja a la grupo e ia relasa los con mera un averti.

La posesor ia comenta: "Ambos gidores ia es sobre. La polisia ia demanda ce nos move la tables a traversa denova la strada, a la plaia. Nos ia obedi tota demandas par la polisia a soldi."

En esta anio, on ia aresta alga australianes per bevi alcol en gida veculos simil, incluinte caxas frinte a cual on ia ajunta rotas e un motor.

En janero, un om sur la Penisola Mornington a sude-este de Melbourne ia es multada per $1476 per viaja sur un caxa frinte sur un via de paseores.

2015-11-17

Gine pare ave no plu pasientes de Ebola

En Gine, la ultima de la pasientes conoseda con la virus Ebola ia recovre e ia es relasada de un sentro medical en la capital, Conakry.

Un portavose per la unia ginean cual colabora sur la maladia ia dise ce du probas a la pasiente – un bebe – ia mostra resultas negativa.

La bebe ave 19 dias. El ia nase en la sentro medical Nongo Ebola, ma se madre infetada no ia survive.

On va declara ofisial ce Ginea es librida de Ebola si no casos nova es reportada en la ses semanas veninte.

La epidemica, cual ia comensa en Gine, ia mata plu ca 11 mil persones en Africa ueste.

Plu temprana en esta mense, la Organiza Mundal de Sania ia declara Siera Leon, un pais visina, como libre de Ebola pos 42 dias sin caso conoseda.

Liberia ia es simil declarada como libre de la maladia en setembre.

La aveni de la virus en Africa ueste ia es prima reportada en marte 2014.

2015-11-16

Un lisca de tera en Xina este

Plu ca 2000 salvores xerca survivores de un lisca de tera en Xina este cual ia mata a la min 25 persones.

Alga dias de pluve ia inisia un deluvia de fango e roca cual ia engoli casas en la vileta Lidong en la provinse Zhejiang.

La lisca ia aveni no longa ante 23:00 a la sera de venerdi, enterante cuasi 30 casas.

Partes de la vileta resta inondada, difisilinte la labora de salva. La lisca ia crea ance un parario cual impedi plu la taxe.

Reportas indica ce 12 persones manca ancora.

Ofisiores local ia dise ce asta aora on ia salva un person, e ce el es en un state stable.

En ajunta a salvores, canes detetante, e macinas, on ia envia ance psicolojistes a la area per aida membros de la familias de la vitimes.

La plu de la mancantes es enfantes e veas, seguente reportas local, cual ia dise ance ce on ia acorda un compensa per los ci ia perde se casas en la desastre.

2015-11-15

Democratas SUA disputa pos la atacas en Paris

En la SUA, la aspirores presidental de la partito Democrata ia disputa sur la modo de trata la grupo combatosa Stato Islamiste ("Daex"), pos la atacas teroriste en Paris.

Hillary Clinton, parlante a un debate en Iowa, ia dise ce "lo no pote es un batalia american" e ia recomenda ce Turcia e la statos de Golfo fa plu.

Ma se oposor Martin O'Malley ia desacorda, disente ce la SUA debe "fronti la malia" e gida de la fronte.

La atacas ia mata 129 persones e ia feri sentos en la capital franses a venerdi. A pos, CBS News ia promete move la foca de la debate presidental per asentua plu la politicas de contraterorisme e esternas.

On ia oserva un momento de silentia en Des Moines ante la comensa de la debate, e la tre aspirores ia espresa se compatia a la popla franses. Ma los ia disputa alora sur la crese de Daex, cual ia declara se como culpable per la atacas.

Clinton, un ministro pasada de internas, ia es defiada par Bernie Sanders, un senator de Vermont, per se suporta de la Gera de Irac, sur cual Sanders ia dise ce lo ia gida a la crese de la combatosas.

Clinton ia desacorda, disente ce la politica de esternas de la SUA no ave "la majoria de culpablia" per la nonstablia en la area, indicante en loca la presidente de Suria, Bashar al-Assad, e la gidor pasada de Irac, Nouri al-Malaki.

El ia dise ce on no pote conteni Daex – on debe vinse lo. Ma no el no la otra aspirores ia revela cuanto los ta vade en acel dirije.

La SUA ia es ja un parte de un alia de paises partisipante en atacas airal contra SI en Suria en Irac, ma alga de la aspirores presidental de la partito Republiciste ia proposa la envia de soldatos SUA a tera.

2015-11-14

Atacas en Paris mata a la min 120 persones

Frans ia declara un state nasional de crise e ia tensa se fronteras pos cuando 120 persones, cisa plu, ia es matada en un note de atacas par fusil e bomba en Paris.

Otodes persones ia es matada cuando fusilores ia entra violente a la salon de concerta Bataclan e ia prende desuples de ostajes. La aseja ia fini cuando fortes de securia ia recatura la construida.

A sinco otra locas en Paris, persones ia es matada par fusil a bares e restorantes. On reporta ce oto atacores ia es matada.

La polisia crede ce tota la fusilores ia mori ma lo no es clar esce alga aidores ia fuji pos la series de atacas cuasi simultan.

On ia demanda ce abitores de Paris resta en casa, e ia posa sirca 1500 militares tra la site.

La motivas de la fusilores no ia es direta confirmada, ma un atestor a la Bataclan ia oia un de la atacores ci ia pare espresa suporta per la grupo combatosa Stato Islamiste. La om ia cria "Hollande es culpable, el ta debe no interveni en Suria!", en refere a la deside par la presidente franses de partisipa en atacas airal contra la combatosas.

Paris ia esperia ance tre dias de atacas en la temprana de janero, cuando fusilores islamiste ia mata 18 persones pos ataca la jornal satira Charlie Hebdo, un supramercato iudi, e un polisior fema patruliante.

La ataca a la salon Bataclan ia es la plu sever de la atacas a la sera de venerdi. Fusilores ia xuta a visitores ci ia regarda un presenta par Eagles of Death Metal, un grupo roc de la SUA. Biletas per tota 1500 sejas en la salon ia es comprada.

La serie de atacas, prosima a la Place de la République e la Place de la Bastille, ia colpa la cor de la capital franses en cuando caferias, bares, e restorantes ia es la plu ocupada. Clientes ia es fusilida a locas incluinte un restorante de piza e un restorante camputxa.

La otra blanco ia es la Stadion de Frans, a la borda norde de Paris, do presidente Hollande e 80 mil otra persones ia regarda un max internasional amin entre Frans e Deutxland, con miliones de televidores.

On ia freta la presidente a via pos la prima de a la min du esplodes direta estra la stadion, per fa un consenta urjente de consilio. Tre atacores a la stadion ia es matada.

Cuando la estende de la matas ia deveni clar, Hollande ia apare en televide nasional per anunsia un state de crise a la ves prima en Frans de pos 2005. Esta permete ce la autoriosas clui locas publica e restrinje la moves de trafica e persones.

Pos min ca un ora, fortes de securia ia ataca la salon de conserta, e tota cuatro atacores ia es mor. Tre ia esplode se, e la otra ia es fusilida par la polisia. Un otra atacor ia es matada en un strada en Paris este.

Parlante pos ariva a la salon de conserta, presidente Hollande ia dise ce on va combate la atacores "sin pardona".

Ann Hidalgo, la maior de Paris, ia anunsia ce tota scolas, museos, bibliotecas, jinasios, pisinas, e mercatos va es cluida oji.

2015-11-13

Air France desemplea cuatro persones ci ia protesta violente

Cuatro empleadas de Air France ia deveni desempleada pos protestas violente a la xeferia de la compania en otobre. Un laboror sinco, acusada de malcondui grave per ataca manejores, segue un otra prosede car el es un representor de sindicato.

En cuando laborores ia protesta contra desempleas coletiva, los ia lasera la camisas de du manejores, de ci un ia es obligada a fuji par traversa un serca. Alga otra persones ia deveni ferida.

La protesta ia aveni entre un coleria jeneral sur reduis tra la economia franses.

Sentos de laborores ia protesta contra projetas de elimina 2900 postos, de longi la oras de labora de pilotes, e de redui la grandia de la flotila. La projetas intende redui custas par €1,8 mil milion tra du anios.

Du manejores ia es sever atacada – Xavier Broseta, un manejor de recursos umana, e Pierre Plissonnier, un ofisior major. Los ia partisipa en un consenta de consilio de labora sur la reduis proposada, cuando sentos de laborores ia intrui coler en la xeferia.

Sete persones ia es ferida, incluinte un gardor de securia ci ia deveni nonconsensa pos es colpada.

La sinco laborores, con un otra asosior, va apare en corte a 2 desembre per fronti acusas criminal en relata con la violentia. Air France ia dise ce lo ia suspende 11 otra empleadas per du semanas sin paia, per intrui violente en la xeferia.

Pos la protestas, la compania ia redui la cuantia de postos cual lo intende elimina a min ca mil.

La consenta veninte de la consilio de labora de Air France va aveni a 19 novembre. Sindicatos ia recomenda un greve a acel data per protesta contra la medios disiplinal.

A fini de otobre, Air France–KLM, la compania posesente, ia reporta un perde neta de €158 milion per la nove menses prima de esta anio, en contrasta con un perde de €533 milion per la periodo corespondente en la anio pasada.

2015-11-12

Espania judi contra la autonomia de Catalunia

Xefes proautonom en Catalunia, a norde-este de Espania, ia promete continua se projeta per separa de Espania, an pos un deside par la Corte Constitual per suspende la prosede.

Neus Munté, la vispresidente catalan, ia dise ce la vole political de la governa areal es ce on continua la projeta de autonomia pos 18 menses.

Plu temprana, la governa de Espania ia apela a la Corte Constitual per un interveni. La corte ia averti la gidores catalan ce los debe segue la comanda.

A lundi, la parlamento areal de Catalunia ia aseta un proposa per comensa la prosede se separa, declarante un gol de autonomia pos no plu ca 18 menses, e permetente 30 dias per comensa la prepara de un sistem catalan de constitui, reservas, e aida finansial.

La ministro xef, Mariano Rajoy, ia anunsia a mercurdi ce el ia prende la caso a la Corte Constitual. El ia descrive la proposa como "un iniora ofendente de la instituidas de la stato" e la acusa la separadistes de "atenta elimina la democratia".

"Lo es un caso de la defende de un pais intera," el ia dise. "Los atenta licuidi la unia de un nasion con plu ca sinco sentenios de istoria."

En un deside prevideda, la panel de 11 judores de la corte ia acorda oia la caso de la governa contra la promove catalan, con resulta ce la proposa es automata suspendeda per alga menses en cuando la escutas legal aveni.

La panel ia acorda ance con la solisita par Madrid ce la judores informa "personal" la presidente catalan Artur Mas, se consilio, e Carme Forcadell, la presidente de la asembla areal, sur lo cual ta resulta si los ta deside no segue la deside de la corte.

La partitos proautonom ia previde ce se proposa va es declarada como nonlegal, e como parte de lo, los ia espresa ce la corte ave no legalia.

Sondas sujesta ce un majoria de catalanes favore un referendo sur autonomia, ma es divideda en modo egal sur la demanda de separa.

Partitios catalan nasionaliste ia gania un majoria de sejas pos un eleje en setembre, ma no ia susede gania un dui de la votas. Los ia dise a ante ce los regarda la vota como un referendo par fato sur la separa de Espania.

Alga partitos oposa la autonomia de Catalunia, incluinte la Socialistes e Sitadanes Catalan, un partito sentral destriste cual ia nase en la area consernada ma ia deveni popular tra la intera de Espania.

Se xef, Albert Rivera, ia dise resente: "A acel catalanes ci desira autonomia: la solve no es divide la pais; lo es reformi lo."

2015-11-11

La partito de Suu Kyi pare vinse en Miama

La xef oposante de Miama, Aung San Suu Kyi, ia solisita consentas con la xefes militar en la semana veninte, per discute reconsilias nasional.

Se partito, la NLD (Alia Nasional per Democratia), ave un vantaje clar en la resultas de un eleje a soldi. Pos la declara de sirca 40% de sejas, la NLD ia gania cuasi 90% de la votas, lasante la partito USDP, militar suportada, con sirca 5%.

An tal, un cuatri de la sejas es reservada per la militaria.

Suu Kyi ia envia leteras a presidente Thein Sein, la comandor de la fortes enarmada, e la presidente de parlamento.

La resulta per la USDP, cual ia vinse en la eleje la plu resente a sinco anios ante aora, es un umili per la partito ganiante. La acel eleje ia es vasta criticada.

Lo es aora probable ce la NLD va trova se en un situa comandante en la parlamento seguente, oposada par sola la partito militar. Ma la constitui proibi Suu Kyi de deveni presidente.

Suu Kyi ancora no ia declara se vinse, e fa pasos lejera, demandante consentas con la tre figures la plu major en la governa corente per discute un pasa ordinada de potia.

En un responde a se paje de Facebook, Ye Htut, la ministro de informa, ia repete ce la governa va respeta la resultas de la eleje, ma ia dise ce la consenta solisitada va aveni sola pos cuando la comision de eleje ia fini se labora.

Plu temprana, Suu Kyi ia reteni se seja propre e va reveni como parlamentor per Kawhmu en Yangon. El ia dise ce la proibi constitual "no va para me de fa tota la desides".

La comision de eleje publici lenta la resultas. La USDP, en potia de 2011, ia prende 10 de la 491 sejas disponable en ambos salones parlamental, contrastada con 163 par la NLD.

Un cuatri de la 664 sejas parlamental es reservada per la armada. Afin la NLD va ave un majoria vinsente e pote eleje la presidente, lo nesesa gania a la min du tris de la sejas restante (329).

Sirca 30 milion persones ia ave la direto de vota en Miama a soldi. On ia estima la partisipa como sirca 80%. Ma la direto ia es refusada a sentos de miles de persones, incluinte la minioria rohingia muslim, ci no es reconoseda como sitadanes.

An tal, la esta eleje es regardada como la plu democrata en Miama, ance conoseda como Burma, en 25 anios.

2015-11-10

Ciroteros en covreletos

Un paje de Facebook deleta cores e cambia opinas con se fotos de ciroteras bebe orfan envolveda en covreletos. La paje comunial de "Batzilla" ia colie ja plu ca 155 mil gustas.

La paje ia es creada par Denise Wade, un coordinor de la grupo de Conserva e Salva Ciroteros en Queensland, Australia, per asentua la mal situa de ciroteros e volpes volante en la pais.

El ia esplica: "Lo funsiona xef como un util de instrui, un cosa cual me pote usa per lumina la veria sur ciroteros e per desapare malinformas sur se spesies. Me espera ce la veria va parla ance per se mesma: ce ciroteros es animales noncredable bela e intelijente."

Ciroteros e volpes volante es protejeda en Australia, ma poplas urban de ciroteros es un fonte de controversia. La developa de vilas intrui a se abitadas, e abitores ansiosa sur maladia, ruido, e odores ia atenta move colonias de ciroteros a via de se casas.

Wade espera converti plu persones a amores de ciroteros. "Plu ciroteros move a areas urban, e esta pote causa desacordas con umanas. Nos nesesa comprende plu los, e nos pote fa esta sola par cambia nos modo de condui afin tota de nos vive en armonia."

El ia dise ce la nom "Batzilla" no porta un sinifia spesial. "Lo ia es mera alga cosa divertinte cual me ia inventa."

Multe de la fanes de la paje visita per vide la pitures de ciroteras bebe, comun fotografida en covreletos spesa. "La problem cual esta petis fronti," dise Wade, "es ce cuando los sorti de la incubador, los fri multe rapida e pote deveni perilida, donce nos nesesa caldi se corpos."

Wade ia crese se impresa de pede en la mundo de redes sosial, con un conta de YouTube conteninte videos de se ciroteras e volpes volante.

El ia loda se "grupo merveliosa de seguores", comentante: "Me spende tan multe tempo como posible a la refrescis, car me opina ce medios sosial pote es un util multe importante de instrui."

2015-11-09

Un disturba major a un deteneria australian de refujadas

Detenidas ia ensende focones a un sentro per migrores sur la Isola Christmas de Australia, en un "disturba major" cual on ancora no ia solve. On ia retira la gardores "per razonas de securia".

Partes medical, instrual, e sportal de la compleso es danada.

La departe de migra ia nega ce "un tumulta grande" aveni, ma ia confesa ce la situa a la sentro es "tensada".

La sentro casi ance zelandeses ci va es deportada de Australia.

La turba ia comensa pos cuando un grupo de detenidas irani ia protesta sur la mori de un curdi irani, Fazel Chegeni, ci ia evade la compleso a saturdi. On ia trova ier la corpo de Chegeni a basa de un falesa.

En un declara, la departe ia dise: "Un grupo de detenidas, sur ci nos crede ce los es nonsitadanes de ci se visas ia es canselada en modo obligante, continua ajita e causa dana a la compleso. On ave no reportas a esta tempo de feris a detenidas o empleadas."

Un portavose per la grupo Alia Atante per Refujadas ia dise ce Chegeni "ia sufri la efetos de es acaso detenida tra tempo longo. El ia dise a otras ce el no pote plu tolera es detenida, e desira mera vade a estra."

Jornalistes ia sita ance Matej Cuperka, un detenida con 25 anios, ci ia dise ce el teme sur se securia propre. "Los ensende focos en tota partes. Los ia intrui en la caferia, en la area de proprias. Autos plen de ofisiores move sirca la compleso. Los regarda mera tra la fenetra, ma nun aida nos."

Sarah Hanson-Young, un senator per la partito verde, ia dise ce la sentro sur la isola es "en fonde": "La governa ia es avertida a multe veses sur la situa sempre plu nosiva sur Isola Christmas, ma regretable on ia iniora esta avertis."

Australia envia refujadas intersepida a acel isola, a 2650 cilometres a norde-ueste de Perth e 380 cilometres a sude de Java en Indonesia. Lo envia otras a Isola Manus en Papua Gine Nova e a Nauero en la sude de la Pasifica.

La governa dise ce la viaja maral par la refujadas per ateni Australia es perilosa e controlada par ganges criminal, e ce los es obligada a para lo. Criticores dise ce la oposa a refuja ave comun motivas razal e dana la reputa de Australia.

2015-11-08

On investiga ancora la cade de la avion rusce

La xef egipsian de la ecipo internasional ci investiga la cade de un avion rusce en Sina ia dise ce lo es tro temprana per identifia la causa. Ayman al-Muqaddam ia dise ce on considera ancora tota posibles.

A venerdi, ofisiores franses ia sujesta ce la asidente ia es causada par un esplode violente.

La Airbus 321 ia cade a la Penisola de Sina a 31 otobre, matante tota de la 224 persones portada, corta pos enaira de la vacanseria Sharm el-Sheikh.

Plu temprana a saturdi, la ministro egipsian de esternas, Sameh Shoukry, ia critica ce alga paises nonidentifiada ia fali comparti informas pertinente con Egipte. El ia comenta ce Egipte "ia previde ce la informas furnida a nivel tecnical va es furnida a nos, en loca de deveni publicida a jornalistes en esta manera abrida."

La SUA e la Rena Unida ia dise ce informas indica forte la posible ce la causa ia es un bomba. La Rena Unida ia para volas a Sharm el-Sheikh e retrae se sitadanes.

Shoukry ia critica ance un fali de colabora en combate terorisme, acusante alga paises de "consentra a se interesas propre" e suestimante la defias cual fronti Egipte. Ma John Casson, la ambasador de la Rena Unida a Egipte, ia responde ce el mesma ia es en contata prosima con la governa egipsian, revelante tota informas e esplicante la razonas per la desides.

Muqaddam ia confirma reportas ce on ia oia un ruido en la secondo final de la sona caturada par la rejistrador de voses de pilote, ma ia dise ce on debe ancora fa un analise spetral de la sona.

La plu de la vitimes de la asidente ia es rusce. Rusia ia dise a venerdi ce lo suspende volas a la intera de Egipte e recomenda ce se vacansores – en cuantia de 80 mil – reveni a Rusia. Arkady Dvorkovich, la ministro xef suordinada, ia dise ier ce des aviones portante rusces reveninte ia parti ja de Egipte.

Ativistes conoseda como Provinse Sina, e liada a la grupo Stato Islamiste, ia dise ce los ia cade la avion, ma no ia revela como. Stato Islamiste ia recomenda un gera contra ambos Rusia e la SUA par causa de se atacas airal en Suria.

Un compania difusante en la SUA ia dise a venerdi ce on ia intersepi comunicas entre ofisiores de Stato Islamiste en Suria en persones en Sina sur la cade de la avion. Lo ia sita un ofisior SUA, sin nomi el, ci ia dise: "Los ia selebra clar."

La envolve de Stato Islamiste en la cade ta cambia multe la nivel de menasa presentada par lo e se partenores.