2015-11-11

La partito de Suu Kyi pare vinse en Miama

La xef oposante de Miama, Aung San Suu Kyi, ia solisita consentas con la xefes militar en la semana veninte, per discute reconsilias nasional.

Se partito, la NLD (Alia Nasional per Democratia), ave un vantaje clar en la resultas de un eleje a soldi. Pos la declara de sirca 40% de sejas, la NLD ia gania cuasi 90% de la votas, lasante la partito USDP, militar suportada, con sirca 5%.

An tal, un cuatri de la sejas es reservada per la militaria.

Suu Kyi ia envia leteras a presidente Thein Sein, la comandor de la fortes enarmada, e la presidente de parlamento.

La resulta per la USDP, cual ia vinse en la eleje la plu resente a sinco anios ante aora, es un umili per la partito ganiante. La acel eleje ia es vasta criticada.

Lo es aora probable ce la NLD va trova se en un situa comandante en la parlamento seguente, oposada par sola la partito militar. Ma la constitui proibi Suu Kyi de deveni presidente.

Suu Kyi ancora no ia declara se vinse, e fa pasos lejera, demandante consentas con la tre figures la plu major en la governa corente per discute un pasa ordinada de potia.

En un responde a se paje de Facebook, Ye Htut, la ministro de informa, ia repete ce la governa va respeta la resultas de la eleje, ma ia dise ce la consenta solisitada va aveni sola pos cuando la comision de eleje ia fini se labora.

Plu temprana, Suu Kyi ia reteni se seja propre e va reveni como parlamentor per Kawhmu en Yangon. El ia dise ce la proibi constitual "no va para me de fa tota la desides".

La comision de eleje publici lenta la resultas. La USDP, en potia de 2011, ia prende 10 de la 491 sejas disponable en ambos salones parlamental, contrastada con 163 par la NLD.

Un cuatri de la 664 sejas parlamental es reservada per la armada. Afin la NLD va ave un majoria vinsente e pote eleje la presidente, lo nesesa gania a la min du tris de la sejas restante (329).

Sirca 30 milion persones ia ave la direto de vota en Miama a soldi. On ia estima la partisipa como sirca 80%. Ma la direto ia es refusada a sentos de miles de persones, incluinte la minioria rohingia muslim, ci no es reconoseda como sitadanes.

An tal, la esta eleje es regardada como la plu democrata en Miama, ance conoseda como Burma, en 25 anios.